Des de fa unes setmanes he deixat la meva ciutat per començar una nova aventura en el món professional. Una aventura desitjada i que feia temps que buscava però ja sigui per una variable o una altra, encara no havia sorgit. Ara visc a Girona i sovint, tinc la sensació que estic molt més lluny del Camp de Tarragona que a dues hores i poc de cotxe o una estona més amb transport públic.
La música, llibres, els festivals de música i tot el que és la cultura com eina de dinamització econòmica i social forma part d'un teixit que traspua els carrers i se sent en el dia a dia de la gent. Artistes de prestigi internacional i un ampli ventall de cantants i músics de casa, amb música feta en català o amb ADN propi del territori, omplen locals, sales de concerts i teatres de forma continuada. De fet, Girona és ciutat de festivals i carrers plens de música i esdeveniments com el Black Music Fest o Strenes són un mirall al que molts hauríem de fer-hi una ullada. És un luxe, però també una tristesa quan mires al teu territori, a casa... hi ha un buit en aquest sentit.
El turisme familiar, els grans centres d'oci i les rutes gastronòmiques omplen milers de propostes de diferents municipis del Camp de Tarragona. De fet, les propostes enomusicals, de les que he tingut el privilegi de formar-ne part, s'han estès però no amb la continuïtat i la força amb la que la música es mereix. Vestim-ho, donem-li voltes i que cada part implicada hi posi la seva marca i s’ho faci una mica més seu, però fem-ho.
I dins d'aquest degoteig continuat de propostes, per què no una aposta clara, ferma i continuada de música i tot el que ho rodeja la indústria musical al territori? Per què ens costa acceptar i entendre que la música, els seus autors i compositors tenen un valor en si mateix i que treballar-ho de forma transversal pot dinamitzar i trencar l'estacionalitat turística amb jornades formatives o colònies musicals per als més petits? Crec, com molt bé comparteixen professionals amb els que treballo de forma continuada, que al Camp de Tarragona ens ho hem de creure i donar.li valor. Si volem créixer i seguir sent una potència al país que estem construint, la demarcació ha de fer un pas endavant en aquest turisme cultural. Tenim els teatres i auditoris; les escoles de música a moltes poblacions i els artistes però falta creure's de veritat un projecte que pot dinamitzar i fer créixer encara la potència i força d’un territori com el nostre.
Tot i que es valora, de poc serveix la flor d'estiu d'un únic festival a tota la demarcació de quinze dies a cavall de juliol i l'agost o el volum de les dues actuacions musicals a la TAP de Tarragona. I la resta de l’any?
Ens ho creiem de veritat i donem a la cultura i la música la importància que realment té?
Marc C. Griso és responsable de comunicació i premsa d’RGB Suports.
