Divendres, 02 de Juny de 2017

Era el moment

23 de Maig de 2017, per Xavier Guarque

El PNV vota a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2017, i permet que siguin aprovats, encara que a través de tres votacions amb empat.

El grup basc ha signat un pacte a canvi d'una rebaixa del "cupo" de 500 milions i un acord especial en infraestructures per la posada en marxa de la ‘Y’ ferroviària basca en el 2023 (que, possiblement, no és més que anar vestint un “corredor central” en comptes de treballar pel corredor mediterrani, com indica i aconsella la Unió Europea).

Pels serveis no transferits, menys el gastat en polítiques actives de desocupació, el País Basc pagarà a l'Estat 956 milions d'euros, import que, a la vegada, servirà de base per a calcular el que li haurà de pagar durant els pròxims cinc anys. A més, l'Estat es compromet a retornar al País Basc 1.400 milions d'euros per endarreriments en els últims deu anys.

No és per un atac de banyes, com s'ha pogut llegir, és perquè davant del silenci de la maquinària política aliena al partit de govern i de la influent mediàtica madrilenya que, tots ells, han posat el crit al cel davant de qualsevol indici de reivindicació per part de Catalunya, talment sembla que un pacte fiscal amb Euskadi és bo per a la unitat d'Espanya mentre que un de possible amb Catalunya, com s'ha proposat en repetides ocasions, molt concretament el 2004 i 2012, seria la fi del món.

En aquesta ocasió, no s'ha sentit allò de "la igualdad de los españoles", o de "los que quieren romper España", i sembla que tothom està disposat a acceptar aquesta "independència de fet" d'una part de l'Estat, mentre no ho diguin així. D'ulls en fora es manté la "unidad", i els bascos tampoc tenen cap problema en proclamar-se ben espanyols, això si, administrant-se ells i aportant el mínim, el que “els sobra”, a les arques estatals i, sense fer soroll, aconseguint un estatus que representa la gran excepció del que pels altres és Espanya.

El 1978 era el moment i els representants catalans no van fer el que els bascos que, ni llavors, ni ara, se'ls hi pot retreure la seva actitud en vers els seus interessos. En tot cas, a qui s'hauria de qüestionar és als catalans per persistir en l'opció històrica, impossible, de regenerar des de Catalunya les institucions estatals.

Allí es va forjar, entre tots, un sistema en el qual Catalunya ha esdevingut pedra angular, i que ara podria tenir greus problemes concedint-li un tracte autonòmic diferent, encara que només fos suavitzant el desorbitat dèficit fiscal crònic i permanent.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Realista  23 de Maig de 2017

Ud. Que pensaba

El Gobierno Vasco, hace lo que le corresponde, negociar para que su representados tengan mejores condiciones. Es lo que no quieren hacer los de aquí que van en plan "yo soy el más majo etc.etc." y si no das lo que pido me enfado y marchó. Y claro, así nos va.