Cookie control
Diumenge, 31 de Maig de 2020

És el moment de la racionalitat

12 de Maig de 2020, per Xavier Guarque

El sotrac que ha sofert la humanitat en forma de pandèmia d'un virus desconegut deixarà les conseqüències d'una crisi sanitària sense precedents, potser no en quantitat de morts però si per haver arribat a totes les parts del món.

Però, és que, paral·lelament, marcarà l'obligació de replantejar-se moltes qüestions considerades com "és el que hi ha", o com inexplicables però acceptades com si res, i que hauran de ser substituïdes pel que veritablement cal i val la pena.

Hi ha diversos aspectes que requereixen un estudi sociològic detallat i acurat de cara al futur més immediat, davant la incertesa de com en sortirem de l'emergència sanitària i com entrarem en l'econòmica, que són conceptes diferents però que els dos ens afecten, a quin més.

En aquest sentit, aquests dies ens han dit quins són els serveis essencials. Els que ens serveixen i els que no són tan necessaris i, fins i tot, en podríem prescindir. Els que són vitals i cal dotar de fons i infraestructures sense restriccions ni retallades.

Cal cuidar la pagesia, la ramaderia, la pesca, el comerç de proximitat i el transport. De la mateixa manera que la sanitat, la seguretat, i, òbviament, l'ensenyament. I caldria, també, interioritzar que per l'esbarjo i per gaudir de meravelles i de bona cuina no fa falta anar massa lluny.

En un altre ordre de coses, per exemple, s'hauria de pensar en ens com el Senat, o el Congrés dels Diputats, i revisar la necessitat i utilitat dels seus centenars de membres en actiu, i passius amb les seves pensions vitalícies, que amb moltes nòmines, plusos i despeses menys segurament que farien exactament el mateix. Realment, ara es veu que no val per a res la teòrica representació de tots els diferents territoris, si no serveix per descentralitzar i coordinar-se d'acord amb la idiosincràsia de cada determinada col·lectivitat, i les seves necessitats i interessos, de naturalesa "natural", no imposada.

Això dinamita l'Estat (que no és Espanya, com molts confonen), cert, però sí que podria obrir una altra realitat per Espanya, associativa, federalista, a semblança de tants estats, com Alemanya, Suïssa, o els mateixos Estats Units, sense cap mena de dubte més efectiva i productiva, i, sobretot, més afectiva i respectuosa amb la diversitat de territoris que hi conviuen, algun amb la necessitat de reivindicar permanentment el seu sentiment propi, cultura i història particular a més de la que hi pot haver de comuna.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

reusenc v.19  13 de Maig de 2020

senat, congres

Como ud no da puntada sin hilo, yo tampoco. Aprovechando cualquier crisis, como siempre, ud se plantea la utilidad del congreso y senado , hasta ahí de acuerdo. Pero curiosamente se olvida de la inutilidad de las 17 generalitats y sus respectivos brazos que viven del cuento y en muchos casos de la corrupción.
Quizás no se´ría tan mala idea empezar por eliminar instituciones regionales que viven del puñetero cuento y plantearse una institución central fuerte , ligera y sensible.
En Alemania, Suiza y EEUU partidos como el que ud. puede votar en España, ni existirían.

Jmrb  12 de Maig de 2020

Molt encertat

No cal posar-hi res més, només seny al gobierno i això sembla tan difícil com fer passar un camell per l'ull d'una agulla