Cookie control
Dimecres, 21 d'Octubre de 2020

És el que hi ha

17 de Març de 2020, per Xavier Guarque

No és bon senyal ni motiu de satisfacció veure el que hauria de ser més normal, com unes imatges històriques a recordar; però és que venim d'on venim i som on som. Una bona meitat de la ciutadania de Catalunya, a hores d'ara, vol palpar fets, realitats. Ja són massa cops que s'ha vist frustrada i enganyada, i ara bé que fa de no refiar-se d'una escenificació que, de moment, no passa de reconfortant.

Amb tot això, a l'espera dels fruits de les (aparentment) bones intencions d'ambdues parts, s'ha de persistir en el 'ni oblit ni perdó'. No només pels que són a la presó i a l'exili, que és el primordial, sinó també per tot el mal que, sistemàticament, s'ha fet, i se segueix fent, al conjunt de catalans i a les seves institucions.

La història es repeteix any rere any, si bé ha agafat un caire més cru i més descarat en l'última dècada, tot coincidint amb un augment determinant del sentiment d'independentisme i una dreta desbocada i en contínua pugna per a veure qui pot "controlar" amb més duresa Catalunya.

Mentrestant, al mateix temps que algú vol donar transcendència a les fotografies, el que sí que són fets, significatius i efectius, com facilitar govern i l'aprovació de pressupostos, tenen com a única contrapartida nous procediments judicials i pagament de fiances, amb el manteniment de les condicions prèvies sense les quals no es podia ni seure a la taula.

No és el que hi havia, però és el que hi ha. I ho és, tant per als que creuen en uns hipotètics objectius, com per als que hi estan en contra. I també per als que 'això els és igual', ja que tots són víctima d'aquest disbarat que sembla que no té aturador, ni que hi hagi algú amb ganes d'aturar-lo. I menys si qui hi podria fer quelcom és soci (no penedit) del 155.

Xavier Guarque i Morelló. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Xavier Guarque Morelló  20 de Març de 2020

No m'ho explico

Com pot ofendre algú, o provocar aquests comentaris aquest escrit. Aquí es veu qui no accepta altres opinions a les seves . Ho sento, però hem de conviure junts, encara que no pensem igual. Jo ho accepto... I tu / vostè ?

Loquehay  17 de Març de 2020

El fracaso

Es un defecto común en el ser humano el no aceptar el fracaso, pero quizás es peor tener la necesidad de un enemigo para excusar sus frustraciones.
Lo que no hay duda es que este señor combina ambas a la perfección. Es el típico trabajador que nunca le replica a su jefe diga lo que diga, un perdedor que ve en el 155 una excusa perfecta para no "tener" criticar a los "suyos" (a ellos usted le importa un pepino), que ve en los defectos de los vecinos sus virtudes. Abra su mente hombre !!

Ramon Salvat Guarque - Reus  17 de Març de 2020

Pur reaccionarisme

Ho sento, sincerament. Però és pur reaccionarisme aquesta opinió. Prou ja de ni oblits ni perdons, prou ja de dividir entre bons catalans separatistes i mals catalans del 155. No parar ni ara és patètic...

Pep  17 de Març de 2020

Ara no toca

Los fanatismo ya han pasado y la independencia ya se ha diluido, lo que importa es unir fuerzas para combatir el famoso virus hay que dejar el fanatismo y actuar todos en la misma dirección todo lo demás no tiene la más mínima importancia, actualmente todos dependemos del gobierno español