Dimarts, 19 de Març de 2024

Espanya paradigmàtica

12 de Febrer de 2018, per Ferran Pujol

La catalanofòbia és la fòbia que sent bona part de la societat espanyola per tot allò que "és" català, tant persones com coses. Aquesta fòbia es manifesta en l'increment de votants que tenen les forces polítiques quan més escanyen a Catalunya, o en el seguidisme i permissivitat de l'audiència en la majoria de mitjans de comunicació estatals davant l'insult, la comparació demagògica i l'escampament de l'odi a "lo catalán que tanto nos quieren".

La fòbia a Catalunya i als catalans ha estat central en la història política d'Espanya en els darrers 300 anys, amb intents de genocidi cultural de forma recurrent. Com a societat de base feixista avorreixen la diferència i la pluralitat. També en el camp econòmic han farcit de fòbia les seves decisions. Només cal veure les inversions realitzades (o les declaracions de l'OPA energètica en el seu moment) o el pes de la llotja del Bernabéu.

Aquesta manera de pensar i odiar a allò que és català, els ha portat a no mirar-se al mirall i ser conscients del que haurien de canviar. Canviar per ser un actor mínimament creïble en el món i no la rialla sorneguera dels toros i el flamenc ("con un poquito de jamón").

Certament, aquesta és la majoria que s'expressa en les eleccions espanyoles, en tot cas, la seva "majoria silenciosa" no l'he pogut sentir mai amb claredat. Espanya és quelcom més? Segurament, com Catalunya i els catalans som quelcom més que la visió infrahumana que els inspirem per ser diferents a Castella: o potser Múrcia hauria regalat als policies un cap de setmana si aquests hagueren pegat a la gent d'Albacete? O potser creuen que els catalans tenim uns trets culturals i grupals semblants als que tenien els alemanys nazis dels jueus? O potser creuen que tenim menys drets nacionals perquè no som castellans? Perquè mai han defensat i cercat la promoció de la llengua catalana com a pròpia i sentir-la sembla que els hi molesti? Perquè quan s'instal·len a Catalunya, una part s'integra normalment i n'hi ha que no els hi agrada i menystenen la cultura catalana?

Aquesta part d'espanyols amb ciutadania catalana que quan els hi preguntes d'on són et diuen el seu lloc d'origen però mai et diuen ser catalans, que mai parlen català però reclamen "bilingüisme" als qui ja ho som, que branden la seva ciutadania catalana només per dir que Catalunya ha de ser castellana, són els mateixos que no s'inspiren en els símbols històrics i nacionals de Catalunya. Són bona part dels ciutadans que han votat a favor del 155 en les darreres eleccions: gent que no els hi interessa Catalunya per res més que per fer-la més espanyola.

Alguns dels que avui tenen la gosadia intel·lectual de presentar-se a les eleccions catalanes porten menys temps que el Messi residint-hi, i ens parlen com si fossin catalans perquè confonen els drets de ciutadania i residència amb els drets nacionals.

Tenint en compte la quantitat significativa de descendents de franquistes que hi ha a l'Estat espanyol repartits en els partits polítics, l'advocacia, en els monopolis d'infraestructures i en els mitjans de comunicació, per no parlar de la Casa Real, afegint una quantitat similar de descendents intel·lectuals del feixisme franquista, ens dóna com a resultat l'actual paradigma espanyol: valors més turcs que del segle XXI, tal com ja han manifestat diversos analistes internacionals.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Fernando  14 de Febrer de 2018

Bueno Bueno

Parece ser que a ti te va muy bien en la Liga Española, chupando del bote, si haber pegado un palo al agua, Sr. Ferran, le guste o no le guste, yo, soy mas catalan que usted y que ese Messi que se quiere largar por patas si declarasen ( situación básicamente imposible ) la independencia. Bueno, con 155 (gracias que alguien decidió aplicarlo) blando, por que lo de TV3 no tiene perdón, o sin el, seguiremos teniéndonos que aguantar, Ud. seguir chupando de la Vaca de la Liga de Futbol ( y que no se acabe), ya que si no, no se a que se iba a dedicar ud. y los demás a ver pasar por los juzgados a esos intrépidos que osaron intentar poner al estado contra las cuerdas.

No se como acabará todo esto, pero visto lo visto, no tiene muy buena pinta para algunos.

Ramon Salvat - Reus  14 de Febrer de 2018

Generalitzar, no és mai bo.

"Tenint en compte la quantitat significativa de descendents de franquistes que hi ha a l'Estat espanyol", diu vostè, però sembla ignorar que de descendents de franquistes, dins les files separatistes catalanes d'avui, en tenim molts i molts. N'apunto alguns : Un ex-president que diu que està a l'exili, un ex conseller que també diu que està a l'exili, un ex-cantant i ex-diputat, un ex-jutge ara inhabilitat, etc, .etc, .etc, .etc. i, evidentment, l’ascendència de cadascú no te per que marcar "per se". I desenganys Sr. Pujol de franquistes a Catalunya també ni hageren molts i durant molts anys, o sigui tots els que "s'excremància " va durar.

enric  13 de Febrer de 2018

amb ressentiment no es fa res

Així es, el ressentiment no aporte res de res, no faig mes demagògia

Anton Joan Carricondo  13 de Febrer de 2018

Demanar peres a una figuera!

Hi ha molts milers de persones que estan més interessades pel futbol, la Pantoja o els 'cotilleos' de certes cadenes de ràdio i televisió, sense oblidar certa premsa, que només parlen del que volen.