Espanya segrestada

Per si no n’hi havia prou, a les opinions, anàlisi i pronòstics diversos sobre el Procés, s'han afegit ara les opinions, anàlisi i pronòstics diversos sobre el resultat de les eleccions a Espanya. Quin empatx de Nadal! No obstant això, hom té la impressió que, sovint, es parla del que és obvi però no d’allò essencial. Així que permeteu-me introduir un tema, probablement important perquè gairebé ningú parla d'això: Andalusia.

L'anàlisi de les transferències monetàries a Andalusia durant els últims 30 i escaig anys mereixeria algunes sensates tesis doctorals. No obstant això em temo que les conclusions són conegudes a priori. Probablement no existeix a Europa cap regió que hagi rebut tanta transferència de diner, europeu i espanyol (per allò de la solidaritat), com Andalusia. Això no és ideologia sinó xifres.

No es necessiten tesis doctorals, perquè això ja ho demostren els estudis pertinents, per afirmar que Andalusia és la regió situada a la cua absoluta d'Europa quant a productivitat, creixement econòmic i taxa d'atur. Això no és ideologia sinó xifres.

Interessant paradoxa: la comunitat amb més transferències segueix sent l'última de la cua... d'Europa. Sembla ser que, pel que coneixem a través de la premsa i gràcies a jutges i jutgesses amb coratge, la corrupció a Andalusia no és només previsiva sinó institucional, fins al moll de l'os. Que durant més de trenta anys Andalusia hagi estat governada pel mateix partit polític porta només a una conclusió inescapable: Andalusia és una comunitat profunda i crònicament desgovernada. Crec que això tampoc és ideologia.

I així estem: la comunitat més subvencionada, més improductiva, possiblement més corrupta i més desgovernada d'Espanya, té el país agafat pels pebrots. Efectivament, la Sra. Susana Díaz, presidenta del PSOE andalús, governanta d'Andalusia, hereva de governants psoistas diversos, i els seus aliats a Extremadura i Castella la Manxa (qui si no), mantenen segrestat al Sr. Pedro Sánchez (que no és que sigui de fiar), el PSOE (que fa temps ha deixat de ser fiable) i Espanya (que encara no ha descobert això de la fiabilitat).

La Sra. Susana Díaz, paladí de la desgovernança, còmplice per activa o per passiva de la corrupció, hauria hagut de dimitir fa temps si hagués tingut el més mínim sentit de l'ètica. La Sra. Susana Díaz té la barra de clamar per la unitat d'Espanya quan, en realitat, és aparent que això no és més que una tapadora de la seva manifesta incompetència a la seva comunitat. La Sra. Susana Díaz té el desvergonyiment de defensar a ultrança la igualtat dels espanyols; és a dir, el "cafè per a tots" sabent que aquesta recepta només serveix per perpetuar la ineficiència, la incompetència i la complaença. La Sra. Susana Díaz i els seus aliats defensen aferrissadament l’status quo, és a dir el "que res canviï", perquè si alguna cosa de veritat canviés aquesta gentussa no tindria cap cadira on seure. Sí, així estem, Espanya segrestada pels incompetents.

En aquestes condicions, em pregunto si als Srs. Iceta i Puig i a la Sra. Armengol, presidents del PSOE a Catalunya, València i Illes Balears els queda una mica de vergonya aliena per compartir taula amb aquests nefastos personajillos. Més important, em pregunto quina és la probabilitat que Catalunya, València o les Illes Balears, puguin negociar alguna cosa substancial amb aquest personal. Més petita (la probabilitat) que guanyar La Grossa. L'ethos dels xupòpters és que es moren quan deixen de xuclar i això, la Sra. Susana Díaz i els seus aliats, no ho van a permetre.

Déu me'n guard de fer pronòstics d'expert o de pitonís però, per a mi, la improrrogable transformació d'Espanya necessita, per començar, dues coses: una nova llei electoral i la independència... d'Andalusia. A veure si li surten els comptes a la Sra. Susana Díaz perquè a uns quants dels altres si els sortirien.

Manel Jordana és director del Centre de recerca d'Immunologia de la Universitat de MacMaster (Hamilton, Ontario, Canadà).