De veritat que ara tornarem a sentir, un dia rere l'altre, declaracions i contradeclaracions entre Junts pel Sí i la CUP sobre els pressupostos? De veritat? Quin mareig, senyors meus! No ens ho podrien pas estalviar, sisplau? Hem passat, aquestes darreres dues setmanes, dos dels capítols més complicats del curs polític: el debat sobre la qüestió de confiança al president Puigdemont i, just després, el debat de política general. Puigdemont va superar la qüestió de confiança i el debat de política general es va acabar, aquest cop sí, sense que el govern de JxSí perdés cap de les votacions.
I no només amb això, sinó també amb l'aprovació de dues resolucions en favor del referèndum, una de les quals es pot convertir en el sopluig legal del que ha de venir a partir d'ara. I ara, quan tota la lògica porta a fer el triplet i acabar l'any amb pressupostos, ens haurem de tornar a empassar un altre serial com el dels mesos de maig i juny passats, quan la CUP no va ni deixar que es tramitessin? On és la famosa cadena de confiança?
Facin-s'ho mirar, tots plegats! Ho dic perquè ahir Marta Pascal, la coordinadora general del PDECat (no m'hi acostumaré mai, a aquest nom) i la diputada Eulàlia Reguant ja se les van tenir de nou públicament per la possible puja de l'IRPF i les classes mitjanes. Quin déjà vu, senyors meus! (de fet, senyores meves) Ens ho podrien estalviar? Podrien negociar sisplau amb el vicepresident Junqueras discretament i venir un dia a explicar-nos que s'han posat d'acord. I que els apugen o no. Sorprenguin-nos, per un cop, als periodistes. I facin que la tranquil·litat duri uns dies més, que la necessitem amb tot el que ens baixa. Puigdemont va ser molt clar, senyores (i senyors) de la CUP, en el debat de la qüestió de confiança: “Qui no tingui cap intenció d'aprovar els pressupostos, millor que ens estalviï el dubte i que no m'atorgui la confiança.” I sí, ja ho sé, vostès van respondre immediatament: “La qüestió de confiança no els dóna carta blanca amb els pressupostos” (Anna Gabriel dixit). Potser tot plegat és tan simple com que uns i altres necessiteu gesticular de cara als vostres. No ho sé. En tot cas, sapigueu que per a la majoria de nosaltres no cal. De veritat.
