Estem fora de joc

Mentre l’ajuntament treu l’optimisme d’on pot davant les dificultats, cada cop més rocambolesques, amb què ensopega cada dia per fer que rutllin els Jocs Mediterranis, sembla que no s’hagi aturat a pensar en la significació profunda d’aquest projecte. Si quan va néixer, amb unes pretensions potser excessives, s’esperava dels Jocs un fort impacte urbanístic i econòmic per a la ciutat, els anys, la crisi i els incompliments han rebaixat les expectatives fins convertir la fita de 2017 en poc més que un compromís on alguns encara hi veuen la necessitat de dur-lo a terme per no perdre prestigi. Però si de prestigi es tracta, caldria potser que analitzéssim les circumstàncies que s’han produït a la Mediterrània en els darrers anys, i el significat dels Jocs en el  nou context.

Podem veure al web Tarragona 2017 que s’espera un llegat “cultural i de comunitat” que, entre d’altres coses vetlli per la “formació en valors esportius, de convivència, saludables, i educació en la Mediterrània a nens i joves del territori”. Res a dir pel que fa a la noblesa d’aquestes idees. Parem-nos, però, a mirar què passa al nostre voltant: a Síria hi ha una guerra terrible, que ha derivat cap a Europa centenars de milers de refugiats. Europa ha tancat les portes, i els refugiats malviuen en campaments improvisats i sense les mínimes condicions amb l’amenaça que els deportin a Turquia. El govern turc,  per la seva banda, evoluciona en un sentit cada cop més autoritari. Hi ha un perill real tant per als seus ciutadans com per als refugiats que hi retornin. Les tensions endèmiques al Líban, sovint violentes, les coneixem de fa dècades. El conflicte entre Israel i Palestina tampoc no ens és aliè, l’aturada sobtada de la primavera àrab a Egipte i el retorn dels militars al poder tampoc no és cap bona notícia, i la desintegració de l’Estat a Líbia no afegeix perspectives afalagadores a aquest quadre.

La Mediterrània s’ha convertit, d’un temps ençà, en una trampa mortal per a milers de persones que fugen d’aquests conflictes a la recerca d’una vida millor. Una fossa comuna per a homes, dones i criatures. I l’acollida que fa Europa als refugiats que aconsegueixen sobreviure a la travessia no  només és una vergonya per a tota la ciutadania de la Unió Europea: viola les lleis internacionals, els tractats signats per tots els països i els principis de les Nacions Unides. Realment pretenem que, en aquestes condicions, els atletes de les contrades mediterrànies vinguin aquí com si no passés res i s’estiguin uns dies fent esport en un clima de pau i harmonia? Mentre continua la guerra i la injustícia a les seves cases, i la vergonya a la nostra? La perspectiva de celebrar uns Jocs Mediterranis d’aquesta manera il·lumina l’esdeveniment amb una llum sinistra. Ens hem aturat a pensar que mentre aquí ens preocupem pels terminis d'execució del Palau d'Esports o sobre si tindrem o no piscina olímpica velles desferres sobrecarregades de gent s’enfonsen a la Mediterrània i milers de persones malviuen en tendes de campanya sense perspectives de futur?

Fa temps que, des d’ICV-EUiA, hem dit que el projecte està ple d'incerteses, que es  va fer en un temps i un context diferent, que hi ha dubtes sobre el llegat, sobre el pressupost, sobre els terminis, i que aquestes incerteses representen riscos.
Però més enllà d'aquesta visió local, que és certament preocupant,  si ens ho mirem des d'una perspectiva mediterrània no només estem perillosament fora de joc, estem fora de la realitat.

Arga Sentís és portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA de Reus.