Dijous, 28 de Març de 2024

Estranys necessaris

12 de Febrer de 2015, per Diana Vizán

Un jutge, un militar i una monja amb nom i criteri propi, que qüestionen el paper tradicional que els volen imposar les velles institucions a què pertanyen, són exemples de persones innovadores i amb esperit crític, estranys necessaris, que fan millor la nostra societat.

Aquest mes de febrer,el Consell General del Poder Judicial decidirà si expulsa Santiago Vidal de la carrera judicial per haver impulsat i presentat una proposta de constitució catalana. Se l'acusa, entre altres faltes, de l'exercici d'activitats incompatibles amb el càrrec de jutge, de l'incompliment dels deures judicials, d’haver fet declaracions públiques en defensa de la independència de Catalunya de manera reiterada i de donar suport al procés. Ara, el ple de CGPJ ha d'estudiar l'expedient que ha elaborat el promotor de l'acció disciplinària i les al·legacions que presenti Santiago Vidal. Tant podria arxivar el cas, tot acceptant els arguments del jutge, com castigar-lo amb l'expulsió, o bé aplicar-li una sanció més lleu si considera que la falta que hagi pogut cometre no és pas tan greu.

El jutge insisteix en una cosa que sembla de sentit comú: que el CGPJ té competències per analitzar, valorar i sancionar, si escau, la seva funció jurisdiccional, però no en té pas per investigar-lo ni per castigar-lo per allò que faci en la seva vida privada, mentre no cometi cap delicte. És a dir, demana poder fer el que qualsevol altre ciutadà fa i que li sigui respectat el dret de la llibertat d'expressió, d'opinió i, en aquest cas concret, de creació intel·lectual jurídica.

És el mateix que pensa el tinent de l'Exèrcit espanyol Luis Gonzalo Segura, autor d'una novel·la amb una trama de corrupció, abusos de poder i tràfic d'influències en l'Exèrcit, acusat per aquesta institució de danyar greument la seva imatge. Ha estat arrestat tres vegades durant l'any 2014 i té dues propostes de sanció de separació del servei. En una entrevista telefònica recent al programa La tribu de Catalunya Ràdio es va mostrar sorprès per haver estat arrestat dos mesos perquè havia  dit que “la majoria dels militars es negaria a seguir una hipotètica ordre d’intervenció a Catalunya” i, en canvi, al cap de l'Estat Major de la Defensa no li hagi passat res, tot i haver fet unes declaracions en sentit contrari. Luis Gonzalo Segura considera que els problemes que puguin sorgir entre els ciutadans s'han de resoldre d'una forma democràtica, sense utilitzar la violència.

Una actitud tolerant i dialogant que també mostren monges com Maria Rosa Masramon o Teresa Forcades, que defensen que la dona hauria d’estar en igualtat de condicions que l’home dins l’Església, com succeeix a la vida civil. Teresa Forcades, llicenciada en Medicina i Teologia, doctora en Salut Pública, és monja benedictina al monestir de Sant Benet, a més d’una celebritat mediàtica —amb imitació al Polònia inclosa— arran dels vídeos en què va criticar la indústria farmacèutica i la psicosi per la grip A per afavorir les campanyes de vacunació, i també líder del partit polític català Procés Constituent.

Totes aquestes persones no estan tan soles com voldrien els qui manen a les velles institucions a què pertanyen. La societat civil es va expressar mitjançant adhesions a un manifest en què s'exigia que s'arxivés l'expedient disciplinari obert al jutge Santiago Vidal i es considerava aquesta acció una represàlia; el llibre Un paso al frente, del tinent Luis Gonzalo Segura, va per la vuitena edició, amb més de 30.000 exemplars venuts, i la monja Teresa Forcades fa conferències que omplen sales de gom a gom. Sembla que força gent és conscient que aquests rebels estranys són necessaris.

Diana Vizán Aguado, periodista i politòloga

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics