Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

Europa és sorda i cega

Dos dels vaixells que desafiant les amenaces continuen rescatant refugiats, naveguen des de fa més de 13 dies amb centenars d'ells a bord, producte de cinc rescats diferents. Un és l’Open Arms de l'organització humanitària catalana, amb 151 persones a bord, i l'altre l’Ocean Viking, de bandera noruega i pertanyent a Metges Sense Fronteres que en porta 356. Tots dos han sol·licitat infructuosament un port per portar a lloc segur als migrants, tal com ho estableixen els acords i convenis internacionals. En les últimes hores la situació s'ha tornat molt difícil per la falta d'espai, la incertesa i fins i tot les amenaces de mal temps.

En les seves últimes comunicacions l’Open Arms indicava afrontar mala mar, i s'esperava que l'onatge fora en augment en les pròximes hores. La situació a bord és crítica. Un tribunal aixeca la prohibició de Salvini Un tribunal de Lazio, ha cancel·lat la prohibició del primer ministre Salvini perquè el vaixell entri en aigües italianes. Justifica la seva decisió en "la situació de gravetat i urgència excepcionals" que es viu en el vaixell.

L'escrit manté la urgència de "proporcionar assistència immediata a les persones rescatades més necessitades", però no suposa un permís explícit per entrar en port i desembarcar. Salvini ha reaccionat dient que signarà una nova prohibició i el ministre de l'interior presentarà un recurs urgent al Consell d'Estat. Pel que sembla, el capità del vaixell, Marc Reig, té la intenció d'acostar-se a l'illa de Lampedusa per poder capejar el temporal. És possible que l’Ocean Viking intenti un desplaçament similar.

Parla el director de Proactiva Open Arms

En una entrevista en una ràdio espanyola (la 'SER'), Oscar Camps va revelar que fins a tres ocasions ha sol·licitat reunir-se amb el president del Govern Pedro Sánchez, però Moncloa va respondre negativament a totes elles. "Si Espanya es posa de costat, nosaltres hem de buscar ajuda a tot arreu. Hem parlat amb Emmanuel Macron i amb Angela Merkel", ha revelat Camps. Espera que així com s'han resolt els casos anteriors, o corri el mateix ara. "Excepte (va afegir) que ocorri una cosa grossa". Va explicar les dificultats a bord, indicant que disposen de 180 metres quadrats en coberta i dos lavabos per a tots els ocupants del vaixell. Això genera conflictes, tensió i nerviosisme.

Es pregunta per què en tot aquest temps transcorregut la Comisió Europea no ha coordinat el repartiment voluntari dels refugiats entre els països. Més encara, quan sap que el corredor del Mediterrani és el més mortífer del planeta i que ja portem 14.000 morts en aquesta legislatura europea. "Si la pròpia Unió Europea no és capaç de posar ordre entre els 28 països (va afegir) doncs per a això estan els Tribunals europeus, com el del Mar, a Hamburg. Per què hem d'assumir els ciutadans el que els correspon als governs?".

De mal a pitjor

Tot va començar fa poc més de quatre anys, quan alguns països van intentar frenar l'arribada de refugiats tancant fronteres amb murs i filats. La insensibilitat va ser afavorida pels governs més reaccionaris, però es va estendre ràpidament. Es van succeir els incompliments d'acords i pactes internacionals. Entre ells, els principis bàsics de la Declaració dels Drets Humans, aprovats en la postguerra. Europa va encarregar a Grècia, Turquia i Líbia la retenció de refugiats per evitar que arribessin a Europa.

Lampedusa, el primer gran naufragi

Va ser la del Papa Francesc una de les veus que es va alçar quan una de les primeres tragèdies va deixar més de 700 refugiats ofegats enfront de les costes de Lampedusa l'abril del 2015. El Papa va advertir "Estem anestesiats davant el dolor dels altres". "Avui ningú se sent responsable (va afegir) hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna, hem caigut en el comportament hipòcrita." Han passat des de llavors més de quatre anys. I aquests símptomes s'han agreujat. Governants feixistoides com Salvini, a Itàlia, no només s'han desentès de les obligacions humanitàries, sinó que criminalitzen a les organitzacions no governamentals que intenten rescatar als refugiats que naufraguen al Mediterrani. Tanquen els seus ports, i amenacen amb la confiscació dels vaixells que arribin amb els nàufrags.

Què ens està passant?

És sorprenent el silenci i l'actitud còmplice de la Unió Europea. Però això genera una situació que a curt termini incidirà en el futur de tots nosaltres: la passivitat ciutadana davant les actituds inhumanes dels seus governants, implica una renúncia de la defensa dels drets humans. Dels drets de tots nosaltres, no només dels refugiats. Hannah Arendt, en el seu llibre ‘Els orígens del totalitarisme’ (1951), va argumentar que la incapacitat dels països de garantir els drets dels desplaçats a l'Europa d'entreguerres, va contribuir a crear les condicions per a les dictadures.

Els definia com a "temps foscos", on s'abandonaven principis bàsics com la convivència i la solidaritat. També va advertir els riscos de la denigració de la veritat, els perills de populisme de dretes i el funcionament de la propaganda, avui exercida en gran manera pel control dels mitjans de comunicació en el planeta. Això és el que ens està passant avui.

Sords i cecs

Ningú es pregunta de què fugen, els refugiats? Per què arrisquen les seves vides per deserts i mars per intentar un encreuament gairebé impossible del Mediterrani en el qual moren milers d'ells cada any? Molts prefereixen tancar els ulls, trien no saber. Creuen que això els eximeix de responsabilitat. Perquè ho recordarem. Fugen de la misèria, de la fam, de l’explotació, de les tortures, de la mort. Afganesos, etíops, sirians, iemenites, congolesos, palestins, libis, senegalesos, iraquians... tots ells procedeixen de països que han sofert invasions, ocupacions, o l'explotació brutal dels seus recursos. O pateixen dictadors col·locats pels interessos de països desenvolupats.

Quan les víctimes d'aquestes polítiques colonials, depredadores, fugen desesperades i arriben a les nostres fronteres, reclamant un lloc per a les seves vides i la seva dignitat, els tanquem el pas i els deixem que s'ofeguin. A Europa els tanquem les portes i els ports.

Espanya se'n desentén

Espanya, país al qual pertanyen el vaixell i l'ONG Open Arms, se n'ha desentès. El president Sánchez, que en el seu dia va escriure que el sol fet d'haver pogut salvar la vida a 630 persones de l’Aquarios justificava haver-se dedicat a la polìtica, ni tan sols ha exigit formalment a Itàlia i a Europa que compleixin els convenis internacionals. Al·leguen que són decisions que els correspon adoptar al conjunt dels paises europeus.

Refugiats, no migrants

Ho recordarem una vegada més: no són migrants, són refugiats, perquè en la seva majoria encaixen amb la definició que exigeixen les normes internacionals per a ser considerats com a tals. I en un món on els béns i els capitals poden travessar lliurement les fronteres, els éssers humans perseguits troben menyspreu i tanques o ports tancats.

Algú va apuntar en la pàgina d’Open Arms: "El realment trist és comprovar que hi ha mes ànimes a la deriva en terra que en alta mar." També és còmplice aquesta Europa sorda i cega, és a més còmplice de tanta injustícia administrada i regulada pels seus governs. Però no ho donem tot per perdut. Som els ciutadans els que tenim dret i tenim veu per a dir-los prou. Aïllem el corc de l'egoisme i la falta d'humanitat de molts dels nostres polítics.

Que en aquests nous 'temps foscos' prevalgui la llum de la sensatesa i la solidaritat.

Carlos Iaquinandi és periodista i redactor de Serpal

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Amapola  19 d'Agost de 2019

Los ciudadanos deben ser oidos...

Sr. Carlos, las mafias deberían ser las castigadas, los hombres libres, los políticos más sinceros, y los escritores ser mas independientes a la hora de escribir.
Un refugiado pol´`itico, actua de otra forma, se lo puedo asegurar, pero las mafias y las ONGs, a veces son cómplices, todos ellos viven de nosotros.
Por lo tanto, mucho cuidado con lo que se escribe y se dice, Europa debe ser coherente en todo, porque lo ha sido en la mayoría de tratados, ciudadanía, etc. No lo olvide.
Europa no es ciega, ni sorda, pero no puede albergar a todos, la coherencia debe ser clave, que nos digan los motivos de cada uno de esas personas que les ha llevado a salir...!!!
Saludos