Dimecres, 16 d'Agost de 2017

Evacuar Europa

16 d'Agost de 2017, per Manuel Cuyàs

El Brexit britànic i el president americà Donald Trump, igualment reticent amb la Unió Europea, acaben de confeccionar la seva pel·lícula. Es titula Dunkerque, i ha estat la sensació de l’estiu, si és que es pot parlar de pel·lícules que ara causin sensació. No es tracta de desembarcar a Europa, es tracta de fugir-ne per mar i aire. En les pel·lícules americanes ambientades en la Segona Guerra Mundial un pobre xicot resident a l’interior dels Estats Units que potser no havia sentit parlar mai d’Europa i que tenia la cara de Gary Cooper o, per fer-ho facialment més dramàtic, la de Henry Fonda, rebia un dia una ordre de mobilització que l’obligava a deixar la promesa, els pares, la granota de la feina i el tractor per anar a contribuir al desembarcament de Normandia, punt on es localitzava el salvament del món civilitzat.

Perquè l’acció fos més sentida, l’heroi difús de Dunkerque podria deixar a la ciutat francesa una xicota de la qual s’hagués enamorat, però o els guions d’avui no tenen tanta elaboració o els responsables de la pel·lícula tenien pressa a fer-la. Abans es tractava d’aixecar la moral dels americans i britànics que poguessin pensar que a l’Europa continental no se’ls havia perdut res. Ara es tracta d’animar els britànics que puguin creure que el Brexit és un error que els pot costar molt car o dels americans que puguin considerar que es van equivocar de president. D’Europa se n’ha de fugir com més aviat millor perquè aquí no se’ls ha perdut res.

Els francesos s’han enfadat amb la pel·lícula. N’hi ha per enfadar-s’hi: l’únic soldat francès que hi surt, dels milers que van participar en l’episodi bèl·lic real, resulta que és un sobrepès que fa sotsobrar la barcassa que fuig cap a les costes angleses, i per aquest motiu se l’ha d’eliminar. Tenen un altre motiu per estar enfadats: França ha participat en la producció. Que no s’havien llegit el guió? Que no estan al cas del nou ordre mundial que expliquen els diaris? Per fer més cruel la ferida, els soldats evacuats renuncien a la llebre à la royale que França els podria haver ofert si es quedaven, en favor del te i les torrades amb mantega i confitura que degluteixen amb delectació així que pugen a les barques salvadores. “Això és casa meva”, declama Kenneth Branagh vestit d’oficial.

Al final, un avió que ha abatut un caça enemic –a la pel·lícula no hi ha “alemanys”, hi ha “enemics”– plana sobre Dunkerque. La ciutat que es veu des de l’aire és l’actual. Han hagut d’estalviar en decorats? No han pogut reproduir la Dunkerque de l’època? És un anacronisme intencionat: aquí et quedes, Europa del segle XXI. Els aliats han abandonat Normandia. No enviaran cartes a la noia de Dunkerque perquè no han deixat cap noia a Dunkerque.

(Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui)

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)