Divendres, 16 de Juny de 2017

Finalment, escepticisme

12 de Juny de 2017, per Xavier Guarque

Quan es veu la infinitat de casos de corrupció i frau fins ara descoberts, que s'allarguen en el temps d'instrucció, que s'amaguen, que s'encobreixen, que s'obstaculitzen... Que se cessen, o es traslladen fiscals i jutges al seu pas.

Quan donen voltes per justificar l'injustificable, tot negant l'evident o pretendre deslligar-se dels que són responsables amb “no en sé res”, “no em consta” o “això és del passat”. Quan sembla que se'n riguin a la cara.

Quan es pot veure com un partit polític tan representatiu i significatiu com CDC, tacat directament o indirectament per la corrupció, ja no existeix. I un altre també tan representatiu i significatiu com el PP, provadament empastifat, i en molt més volum i abast, sembla que fins i tot li serveixi de revulsiu o reforç, si mes no fins a les darreres eleccions.

És quan, un ciutadà ras però amb dos dits d'estima i orgull, s'ha de revoltar, dir als quatre vents que ja n'hi ha prou, i, tot seguit, tornar-s'he del tot escèptic en creure que algú pot arreglar el desgavell. Que algú, amb la seva inoperància, ha organitzat, senzillament perquè no s'entreveuen ni les capacitats, ni les ganes, ni les responsabilitats polítiques dels qui podrien i devien posar-s'ho com a prioritat principal.

De fet, per l'experiència acumulada, ni els canvis que es produeixen conviden a recuperar la fe perduda en què algú tingui verdaderes ganes de fer de la convivència en les millors condicions el primer compromís i la primera tasca a fer cada matí.

I res condueix a pensar a què, passat el no sé què, en un futur indeterminat, les aigües desbordades, turbulentes i brutes reculin i permetin veure's les dues lleres, cara a cara, per a poder parlar-se i entendre's. Els dos costats estan presos, uns dels seus interessos de cara a l'electorat que els manté al Govern, i uns del compromís del qual els demanen qui els ha donat la majoria al Parlament. Com que la motivació no és la mateixa el problema té dues arestes de molt difícil polir sense rebaixar la duresa les dues parts, tot i que una d'elles recordem que d'un contundent “si a la independència” ha passat a un succedani “si al referèndum”, que pot dir molt de molt o no pot dir res de res.

És un escepticisme, pot ser resignació, al veure l'inevitable xoc de dos trens, que ja han sortit, en direcció contrària i per la mateixa via, i que no hi ha guardaagulles que l'eviti. Només queda esperar que els passatgers en surtin il·lesos.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Ganxet  12 de Juny de 2017

De debo?

No val la pena ni contestarli. Es creu el que ha emborronat?

Reportatges