Dimarts, 16 d'Abril de 2024
Amb tota la tecnologia a l'abast, si, però vivint a casa dels pares o, a tot estirar, el que permet el sou que cobren els que tenen un lloc de treball, generalment sense poder aspirar a independitzar-se totalment, ni a poder crear una família en totes les condicions, més o menys a com ho podien fer els seus pares. No poden tenir cap aspiració més que la de viure el dia a dia. Quin compromís se'ls hi ha d'exigir a aquests joves?
Els joves d'aquesta generació no tenen les mateixes aspiracions que els de l'anterior, senzillament perquè no les poden tenir. Qui d'ells pot pensar en, per exemple, obrir-se un pla de pensions, o en contractar una hipoteca, amb els propis recursos? Segons dades recents, el 54% de menors de 25 anys configuren aquesta dita generació ‘ni-ni’ (ja no estudien però tampoc han pogut accedir al seu primer treball).
La generació més espavilada dels darrers temps canvia els hàbits de vida que es coneixien com "llei de vida" i els patrons que funcionaven com etiquetes adquirides on s'identificava tothom, cada vegada són més irreconeixibles. Així és la generació que es va criar amb internet, la ‘ni-ni’, la mileurista... I vés a saber com podrà ser la que ha nascut amb el mòbil a la mà.
I no cal pensar massa per deduir que això repercuteix globalment en el teixit econòmic i financer, que se'n ressent. A menys capacitat, menys poder adquisitiu, i menys autonomia en tots els aspectes lògics i normals de l'evolució i desenvolupament d'una persona, i això quan ja és tan massiu ha d'obligar a repensar moltes tendències comercials i hauria de sacsejar totes les pautes polítiques.
Aquestes tendències comercials que sentencien que allò de “treball per a tota la vida” ja s'ha acabat i que ara el lloc de treball s'haurà de defensar cada dia, o les pautes polítiques que asseguren que ja tot s'està recuperant, obviant la qualitat del treball que es crea o com repercuteix en les cotitzacions a la bossa de la seguretat social, o si la percepció d'aquests joves, i no tan joves, els fa veure el seu futur millor.
On som?
Ni el més saberut ha previst la situació actual. Fa anys es va dir, insistentment, que calia canviar, canviar-ho tot, però va preveure com afectarien els canvis. Podem trobar un símil en un laboratori que crea un microbi o un bacteri i no pensa en una vacuna per aturar-ho: el resultat és un caos! Quin serà el futur? Enigma! Com aportar solucions? Enigma! El polític només pensen en els propers 4 anys i si poden continuar!
