Cookie control
Dissabte, 15 de Juny de 2019

Gràcies, setanta vegades set

12 de Novembre de 2015, per Josep M. Prats

Amb aquestes paraules, el director de Càritas Diocesana, Francesc Roig, s'adreçava als assistents a l'acte de lliurament dels diplomes al Mèrit Cívic que, per unanimitat, la corporació municipal de Tarragona havia atorgat a Càritas, a l'escola Solc, a la Fundació Bona Nit, a una Festa per a Tothom i a la Fundació Onada. Cinc entitats, representatives de la societat civil tarragonina, que treballen abnegadament, sovint a contracorrent, per aconseguir la integració d'aquelles persones que viuen en el que hom anomena la perifèria.

Josep Gomis, president de la Fundació Onada, deia que a tots els premiats els unia quelcom que no estava escrit als Estatuts de les seves entitats, era un article que tots tenien en el frontispici  del seu projecte, "el jo no preocupa, importa el tu. El per a mi no té sentit, és per a tu". Entitats totes elles amb ànima, pastada amb voluntat de servei, amb sentit d'esperança, amb la ferma convicció que darrere de cada persona hi ha un projecte de vida que es mereix ser viscut amb dignitat.

Fa pocs anys, el sociòleg polonès Zygmunt Bauman va  introduir el concepte de "modernitat líquida" per descriure els trets més singulars que caracteritzen els nostres temps: la fragilitat de les relacions humanes i dels vincles que establim amb els altres, efímers i esborradissos en un context social en què els valors que predominen són l'individualisme i el benestar egocèntric. En aquesta modernitat líquida tot canvia, res no és estable. Aquest moviment incessant, aquest present en què tot és volàtil i transitori, no és fàcil d'assimilar.  Al segle XXI no ens hem preparat per viure en un medi inestable. La inestabilitat del medi ens fa desconfiar dels referents, els conceptes, els valors, les fidelitats i l'experiència, que ens havíem avesat a utilitzar com a flotador, se'ns tornen perillosament insegurs, no hi podem confiar. Desproveïts del nostre sistema de seguretats, ens aboquem a una nova dimensió de la llibertat.

Però, davant el repte de la llibertat, ens debatem en la confusió dels nostres sentiments. Vivim amb una permanent sensació que allò que ha estat sòlid se'ns evapora en l'aire,  ens deixa immersos en una atmosfera de pèrdua, d'inseguretat i de desorientació. El repte de la llibertat és apremiant i no el podem defugir encara que se'ns esfondrin els models sòlids que ens eren referents en la vida, que ens donaven seguretat i sentit de pertinença, que ens ajudaven a incorporar i viure valors com la solidaritat, la confiança, la fidelitat i el compromís. Aquesta nova fragilitat ens interpel·la en l'àmbit personal i ens demana capacitat de resposta, però també ens interpel·la en l'àmbit de les nostres relacions amb els altres, perquè obligats a sobreviure en la immensitat d'un oceà líquid, el nostre referent ja no és tant la costa o el far com aquells que neden al nostre costat. Esdevenim referents els uns dels altres. Ens toca aprendre a nedar, essent fidels a un passat que ens marca el rumb, però conscients que el futur només el podem construir si som capaços de rebejar-nos d'esperança.

Vivim tots plegats en el que hom anomena temps puntillista. Avancem per puntets, per episodis aïllats. No hi ha previsions a llarg termini. Hem passat de la societat dels jardiners, responsables que tot sigui al seu lloc, a la dels caçadors, que només els interessa omplir el seu cistell  i no els importa el desastre que deixin al seu pas. Vivim en una època d'avarícia il·limitada. El resultat de tot plegat és la sensació d'estat d'incertesa contínua, perquè el control de la vida llisca més enllà dels propis esforços. Les entitats premiades són abastament conscients que la felicitat no consisteix en l'absència de problemes, sinó a superar els problemes, lluitar-hi.  Ho fan cada dia amb la convicció que ajuden a construir un món més just.  Saben que estimar no és compatible amb la comoditat. No es resignen davant una societat que es sustenta en un sistema econòmic articulat en la frustració dels desitjos. Són creatives, per això assumeixen riscos.  Saben que és necessari canviar el destí, però primer cal aturar el tren.

En temps convulsos com els actuals, quan els titulars els acaparen els tacticismes polítics i les misèries de la corrupció, és quan més es valora la generositat i la disponibilitat de tantes i tantes persones que treballen, amb discreció però amb contundència, per fer més fàcil la vida dels altres. Gràcies a ells podem dir que tenim una ciutat amb rostre humà. Recorda aquell professor que preguntà als seus alumnes si era més útil el sol o la lluna, un d'ells contestà d'immediat  que la lluna, en preguntar-li el perquè, no ho pensà dues vegades: el sol il·lumina de dia, quan ja hi ha molta llum, mentre que la lluna ho fa de nit, quan és tot fosc.

Gràcies a Càritas, Bona Nit, Solc, Onada i Festa per Tothom la lluna és present en el cel de Tarragona. Gràcies, setanta vegades set.

Josep M. Prats és conseller de CiU a l'Ajuntament de Tarragona.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges