Cookie control
Dimarts, 31 de Març de 2020

Grècia diu NO

22 de Juliol de 2015, per Mercè Prunera

Els barons alemanys finalment han rendit Tsipras. Que no és el mateix que haver rendit Grècia. Des de l’època de les ciutats-estat que Grècia té clar el principi de llibertat. O millor, el de democràcia. Són els que se la varen inventar. No s’està convertint en un gest metafòric això de sotmetre el poble que va idear el règim polític que tanta nosa fa als neocons? 

‘Nooooo....’  Diran tots els pensadors de be. De béns.

Però ‘Las urnas son peligrosas’ va literar Tejerina, ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient del govern Espanyol, en un renuncio que la delatava hereva d’un altre tipus de règim. Va venir a clarificar el malestar que la convocatòria del referèndum grec va provocar a Angela Merkel. Aquella alemanya austera en la que molts pensem quan sentim el crit de Troika. Perquè tant el Triumvirat europeu com el vestuari de la Canciller recorden l’Europa de la guerra freda.

‘Grècia ha de deposar l’orgull i cedir sobirania, com hem fet tots els estats membres. Les coses estan complicades i nosaltres els hem deixat molts diners’Insistiran les posicions conciliadores.

Nosaltres (persona indefinida del plural que s’acaba concretant sempre en pàtria) Espanya, deia, ha comprat deute Grec perquè els bancs alemanys se’l van treure del damunt obligant als estats a fer-se’n càrrec. Això si que és reestructurar el deute; per la via de repartir les pèrdues i el cost de les inversions fallides entre la massa de contribuents. És el que el capitalisme entén per sistema social.

‘La gent no sap, no coneix les implicacions del problema. Hi ha coses que no es poden deixar a l’elecció popular’.

I ara que han aconseguit el gest genuflex de Tsipras ja podem destapar les veritats. El mateix Fons Monetari (un dels tres elements de la Troika) va declarar dotze hores després de l’anomenat pacte que l’acord amb que s’havia tancat la crisi no servirà més que per empitjorar la situació. Que dispararà el deute un 200% i que el que realment fora convenient es atorgar als grecs un període de carència de pagament de 30 anys i fer-los una quitança al deute.

‘Aquets arguments són demagogs, eviten un anàlisi profund del tema’.

El govern de Syriza vota en contra de les últimes condicions d’Europa. El poble crec insisteix que NO, recorda que ja va dir NO. La gent sap, clar que sap. Sap que sempre reben els mateixos. I voten així, sense tenir càtedres sobre les conseqüències.

Els poderosos saben, també saben, que el mes fàcil es arraconar als de sempre. I per això no toleren l’èpica de la democràcia, perquè, serà que tenen càtedra, en coneixen les conseqüències.

Ara l’argument que escala posicions es que ‘Grècia ha de fer reformes profundes perquè la seva administració és corrupta’. A veure com defensa la classe política espanyola la virtut de la seva administració.

Mercè Prunera Mas és escriptora.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics