Sembla que la "nova normalitat" no hauria de tenir res a veure amb la normalitat en què vivíem però, de veritat, està apareixent com un descans després dels danys col·laterals que la pandèmia ha anat deixant al seu pas. És curiós que ens col·loquin en la "nova normalitat" com si la seva amenaça ja estigués superada i hagués quedat enrere. En aquest desig, sí que podem preguntar-nos si aquesta arriba per quedar-se com l'habitual, si ens deixarà inculcada la pausa robada per la competitivitat desbocada.
Si s'acceptarà la incorporació de les noves tecnologies per afavorir un altre desenvolupament, inèdit fins ara, de la nostra vida laboral. Si el descobriment del teletreball arribarà a aportar prou avantatges, tant per les empreses com pels empleats. Hauran de coincidir necessitats i interessos amb facilitats i predisposició de tothom, també de tercers, doncs el paper de les administracions ha de ser fonamental. Amb molta imaginació per reconvertir hàbits de treball, seran necessàries normes legislatives ad hoc que puguin fer-ho prou atractiu i efectiu per a totes les parts.
Que no passi com amb la pobresa i la investigació, que hi han d'haver continues iniciatives privades, bancs d'aliments, maratons, amb les aportacions particulars de la gent més sensibilitzada, per mitigar el que no tenen prou atès els estaments que els pertoca el seu manteniment i que, en ser bàsics, haurien de ser a càrrec dels pressupostos generals. O amb la dependència, que la llei estatal del 2007, per complir-la, ha produït més d'un maldecap a les administracions autònomes en haver de fer-se càrrec no només de la seva part.
També, ha hagut de passar aquest desastre per conscienciar-nos que existeix la precarietat de molts assalariats que, per por a posar en perill el seu únic modus vivendi, accepten unes condicions (en massa casos) vorejant la indignació. I no només hem de parlar dels temporers de la fruita que, en aquest cas, donades les diferents procedències, cultures i costums, deixen en evidència la necessitat, a més, de traductors, de mediadors per la seva adaptació... I, per descomptat, d'unes mínimes condicions per viure.
Atenent que la nova situació afectarà la nostra vida social, familiar i personal, hi ha un aspecte que depèn exclusivament de cadascú de nosaltres: el consum de proximitat. Tothom pot escollir on anar a comprar, però ara es fa més necessari que mai el comerç del carrer o barri, el mercat. La botiga de confiança. Només caldria aprofitar la inèrcia després d'haver pensat com mai en la cadena de producció, imprescindible, fins a arribar a omplir el cistell. I, això sí, fer-ho habitual, preferent.
