Divendres, 02 de Juny de 2017

Hi ha coses que no només indignen

23 de Febrer de 2017, per Xavier Guarque

És veritat que el PSOE, el 2011, va endarrerir l’edat de jubilació als seixanta-set anys, però el PP, el 2013, va rematar la jugada desvinculant la pujada de les pensions de l’IPC. Amb aquesta brillant idea cada any el pensionista perd poder adquisitiu, cada any té menys dinerets per a les despeses que, aquestes sí, cada any pugen i pugen.

Els darrers anys, respecte al tema de les pensions i els jubilats, se n’han sentit de tots colors. La darrera, la del governador del Banc d’Espanya —que diuen que en plena crisi s’ha permès augmentar-se el «sou», i no un 0,25%—, que aconsella que l’edat de jubilació depengui de l’esperança de vida i que vagi més enllà dels seixanta-set anys, i que, per a compensar el que assegura que no es podrà cobrar de l’Estat en el seu moment, la gent es faci plans de pensions.

Perfecte. O sigui, paguem una Seguretat Social per a estar atesos de salut i ens aboquen a fer-nos d’una mútua privada... Estem cotitzant per a la nostra jubilació —si més no, és el que ens havien dit als qui ja estem jubilats quan treballàvem—, i si volem «viure» en el seu moment aconsellen que ens obrim un pla de pensions privat...

Fins a on arribarà la poca vergonya i anar entomant tot el que ens posen entre pit i esquena com el que ha de ser, com el més normal? Algun dia, cada quatre anys, s’acabarà això de votar qui ens està fent això descaradament a la cara? I al damunt, qui no ho necessita ens diu que els jubilats fins ara han viscut massa bé, que quan arriba el moment necessiten massa coses, que viuen massa anys, entre moltes altres barbaritats. I encara indigna més quan aquest últim comentari ve d’una institució que ha estat la que ha donat el vistiplau perquè les entitats bancàries hagin hipotecat a tort i a dret només per l’afany de poder cantar cada any més beneficis i que hagin comercialitzat les dites «preferents». Producte la signatura del qual, per cert, fins que no s’ha demostrat judicialment l’engany s’havia deixat entreveure que era culpa del client, perquè tothom sap què signa.

És veritat, estem completament arrebossats de coses que ens indignen, però és que n’hi ha que haurien de fer sobrepassar la indignació i produir una altra reacció per part dels qui ara estan escandalitzats. I no només d’ells, sinó també —i més— dels que en rebran les conseqüències quan els toqui.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)