Dimecres, 21 de Novembre de 2018

I ara què?

Doncs espero l'11-S per tornar a dir als polítics què és allò que volem, que volem més que la simple independència, o la simple república. Volem més, volem uns drets socials del segle XXI, que siguin l'enveja de mitja Europa perquè l'altra mitja ja els té. En aquest dia tan assenyalat, el poble tornarà a passar per damunt d'aquests polítics apoltronats, que no tenen valor de fer allò que el poble els demana. El poble els ha demanat llibertat, respecte a les urnes, dret a decidir, exterminar la corrupció, drets socials, deures empresarials...

Quina llista més llarga em ve al cap! Sens dubte, per l'11-S Catalunya es tenyirà de groc, perquè també volem la llibertat d'aquests presos polítics, encara que no haguessin fet allò que ja els vam demanar, perquè no els vam demanar pas que anessin de farol; els vam demanar que anessin a totes.

Ara els ho tornarem a demanar i, ells, ens tornaran a fallar. Però això no serà sempre així, quan el poble es cansi de demanar, farà el que calgui, i si cal prendrà el parlament encara que estigui ben clar que serà una massacre. Les llibertats i els drets no es demanen, es prenen.

Demanar quelcom és com reconèixer el dret que et sigui negat, i ningú té cap dret sobre ningú altre. Les lleis, estatuts, constitucions , fonteres... Mai han sigut estables, van evolucionant segons evoluciona la societat (o així hauria de ser). Del contrari, per a què volem el poder legislatiu més que per canviar les lleis obsoletes i injustes?

Si la llei fos intocable encara tindríem el dret de cuixa, o legalitzat l'esclavatge, o el delme a l'església (ja sabem que aquestes coses, continuen existint però camuflades). Nosaltres, el poble, tenim l'obligació d'exigir el que ens pertoca o ningú ens ho donarà.

Josep Maria Muntané i Barceló és pagès.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges