Cookie control
Diumenge, 31 de Maig de 2020

'I el Reus... Què?'

Començo aquest article una vegada havent vist i repassat unes 35 vegades el gol de Máyor a Tarragona. Un gol que, us haureu adonat, ressona a les grades del Nou Estadi amb una fúria i una alegria que pocs gols a la història del nostre futbol han donat.

D’això fa només 3 anys, i sembla que tot allò va ser un somni, del què encara, la gran majoria, encara no hem despertat. Un somni que es va convertir en un malson i que, finalment, va acabar en una tragèdia de la qual la ciutat ha quedat en un silenci que entristeix i, a la vegada, deixa atònits a seguidors malalts de futbol com servidor, que, des de darrere de la pantalla, encara utilitzem alguna xarxa social per mirar de posar les mans al cap als pocs contactes als què podem arribar.

La il·lusió d’aquella victòria contrasta, i de quina manera, amb la situació actual del futbol a la capital del Baix Camp. La trista realitat de tenir al primer equip de la ciutat fora de competició, i la nul·la cooperació entre el màxim accionista del club, Clifton Onolfo i l’Ajuntament, fan inviable qualsevol esperança de recuperació del nostre estimat Club de Futbol Reus Deportiu –tant de bo la resposta a l’última oferta feta aquests últims dies per l’empresari nord-americà em tregui la raó-, i els rumors de liquidació del club són insistents, davant de la passivitat d’un entorn que sembla encara anestesiat des d’aquell ruïnós estiu de 2018.

A més, el paper de l’Administrador actual del club, David López, que fa mesos que no apareix pels mitjans de comunicació –i em consta que no és per falta de ganes ni de trucades per part d’aquests últims-, és molt qüestionable de cara a ser positiu per salvar l’entitat.

Només un petit grup d’irreductibles s’ha mostrat actiu durant tot aquest temps, i des d’aquestes línies, vull agrair la feinada feta fins ara per la Fundació Futbol Base Reus.

De les poques informacions/filtracions al voltant del club que han sorgit els darrers mesos, la possibilitat de la creació d’un nou equip sènior per donar sortida als juvenils de la mateixa, sembla una bona idea per poder omplir part de l’enorme forat que ha deixat la situació en la ciutat.

Però és realment la liquidació del club necessària? La meva opinió al respecte és clara i contundent, NO. I, de fet, penso que és un error sideral ni tan sols considerar aquesta liquidació.

L’explicació la faré en diferents punts, perquè sigui entenedora:

1. Batalla legal. El gran cavall de batalla del meu argumentari és aquest. El Club de Futbol Reus Deportiu va ser descendit durant la temporada 2018/19 de la lliga professional en una decisió sense precedents al futbol estatal, vulnerant la norma bàsica de rendir comptes amb LaLiga al final de la temporada. Aquest descens està recorregut al TAD que, evidentment, veient que potser el club desapareix, no fallarà a favor de crear un problema a una institució tan poderosa com la LFP, si potser se soluciona sol. Cal recordar que el club ja va guanyar un recurs sobre el segon descens administratiu, que va ser considerat nul, pel què el Reus hauria de poder competir, de ple dret, en la Segona B la temporada 2020/21.

2. Onolfo. El màxim accionista nord-americà ha demostrat en diferents oportunitats que no deixarà un euro si no té el recolzament de la ciutat. I sembla que no serà així de cap manera. La pregunta del milió en aquest cas és: Si l’Ajuntament no vol que el màxim accionista ho continuï sent, i tenint en compte que el CF Reus Deportiu és una SAE, i, per tant, una empresa amb tots els ets i uts... No es pot fer una OPA al club i fer-lo canviar de mans, encara que sigui per alguna persona provisional –del món local-, mentre es troba algun inversor –no cal anar gaire lluny, a Sabadell hi ha un exemple ben proper de com sortir d’un concurs de creditors-, que presenti un pla de viabilitat seriós per a l’entitat, ni que sigui havent de rebaixar categories durant uns anys?
Recordem que el club, en aquest món del futbol amb una bombolla tan enorme –explotarà amb la COVID-19?-, té un deute que, en el màxim dels màxims, no supera els 10 milions d’euros, xifra voluminosa però prou manejable, futbolísticament parlant, per poder anar rebaixant amb el temps.

3. Història. El proper 23 de novembre, el Reus Deportiu, i juntament amb ell, la llavor que va crear el club, faran 111 anys. Qualsevol nom, ens o nou club, mai substituiran l’antic Reus, per molt que es digui -en la meva opinió sense raó- que no tenia prou afició: Alcorcón, Mirandés, Huesca o, fins i tot, Eibar són clubs amb aficions ben reduïdes en nombre i de poblacions, en 3 dels 4 casos, amb menys habitants que la ciutat de Reus. Cal enfocar diferent el club? Evident. Cal refundar? El temps diria.

4. Persones insignes/orgull de ciutat. És sagnant de veure la situació del club i que no hi hagi cap personalitat reusenca que públicament hagi fet cap tipus, ja no d’ajuda, sinó de menció al club de la nostra ciutat. S’imaginen al Nàstic en la situació del Reus? Entenc que la situació no és senzilla, però tenint gent tan potent, només al món del futbol –Sergi Roberto, Isaac Cuenca, persones anteriorment vinculades al club com Gerard Escoda, Jorge Miramón, jugador de Primera Divisió, Sergio León...-, tan difícil és, per amor propi, asseure’s a parlar amb aquestes persones per mirar de reflotar el club? S’ha provat? S’imaginen com podria encisar a la gent de Reus de veure persones tan il·lustres al capdavant de la nau?

Crec que l’argumentari és suficientment ampli com per, com a mínim, donar una opinió prou fundada del què podria significar salvar el nostre estimat club, abans de fer una liquidació que, en molts àmbits, es dona per segura. Tant de bo aquest article pugui fer reflexionar algú, abans de donar el tret de gràcia a una part importantíssima de la nostra ciutat i de les vides de molts dels habitants de la capital del Baix Camp.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Enric  27 de Maig de 2020

Es el fin de la historia

Si todo se ha terminado para éste Reus centenario, así es la vida y el culpable de todo es el señor Olive y sus socios ellos fueron los que jugaron a dirigentes futbolísticos sin tener idea económicamente de como gestionar una empresa a ello hay que darles las gracias por todo el mal trato que nos han dado, la especulación, el querer estrujar a una entidad , el querer jugar a directivos prepotentes sin tener el apoyo de nadie ni de la afición ni del consistorio que nunca dio la talla, eso sí los dueños pretendían jugar a directivos en base a unos beneficios de las televisiones y muy poca cosa más, sin apenas poner dinero de sus bolsillos entre otras cosas porque no tenían capital para mantener un equipo profesional en la 2 división es una lastima también que en su momento nuestro queridísimo ayuntamiento no fuera el paso y comprará la mayoría de acciones de la sociedad para ponerla en regla y venderla al mejor postor pero no fue así y Reus nos quedamos sin futbol profesional , por suerte nos queda el centenario reddis que con un buen apoyo puede llegar muy lejos, la semilla ya está plantada solo hay que cuidarla

Goff  17 de Maig de 2020

El Reus CF més fort que mai.

La situació actual del Reus CF, està, el mes segur, totalment solventada i reforçada, amb la nova propietat del club per part dels americans, ja que pel que es veu al final han donat el pas endevant per reflotar el club, depen com les sinergies i possibiltats que es brinda a Reus poden ser mai vistes, alguns clubs ja voldrien tenir un grup inverssor com el que té avui en dia el Reus, ara només queden dos aspectes, el primer es retornar tot el que es va treure del Reus CF sense cap base o fundament economic o altres, com son les valoracions economiques de tots els jugadors del club que no es van dipositar en el club un cop traspassats de forma anormal, drets televisius pendents de cobrament pel CF Reus, i els Fons de garantía dipositats en la competició que no es van retornar al club per que pogues acabar la temporada, i la total anormalitat com es eliminar un club de futbol enmig de una competició. Esperem que en pocs mesos el CF Reus doni noves alegries a la ciutat, i noves bones noticies per la ciutat i l'afició, i torni mes fort que mai, i que al final tot acabi sent un "gol" marcat pel Reus, per la ciutat i doni una gran victoria pels Reusencs, i per la Capital Reusenca.