Convergència Democràtica de Catalunya ha manifestat públicament que continua sent el que sempre ha estat: un partit nacionalista català no independentista. Josep Rull, coordinador general de CDC ho va deixar clar davant al consell nacional de la formació.
Des de poc després de l'onze de setembre del 2012, el gir de CDC (i part d'Unió), cap a posicionaments favorables a la independència va fer somniar a molta gent en un majoria política clara i contundent favorable a l'assoliment d'un estat propi.
Convergència i Unió ha passat més de dos anys marejant la perdiu i confonent a la ciutadania. En aquest espai de temps, hem anat sentint la veu del sempre present Duran Lleida amb missatges i consignes contradictòries, que no semblaven encaixar amb el missatge de CDC i que haurien d'abocar al trencament de la federació. Però després de tot l’enrenou, CDC ha escollit tornar al camí de l’ambigüitat, de la "moderació" i del nacionalisme de l'era Pujol: aquell recer comodíssim, evitant confrontacions i... qui dies passa anys empeny! Unió els hi agraeix. CIU està garantida i assegurada contra trencadisses.
No són bones noticies pel procés que ens ha d'abocar a unes eleccions que haurien de ser definitives. Actualment en el Parlament de Catalunya només ERC i la CUP es defineixen independentistes. Aquella majoria política que creiem real s’afebleix. De fet, molt recurrentment em vénen al cap les declaracions que fa tres anys en Junqueras va fer a la Selva quan va venir a cloure un congrés Regional. En aquell context una de les coses que es criticaven era que ERC donés cert suport al president Mas (o a Convergència). Això a molts militants ens incomodava bastant. En Junqueras deia que al Mas l’havíem de protegir dels seus. I tant!.
El 9 de novembre la gent d’ERC (com molts altres) vam fer un acte de submissió i resignació. Davant una consulta que no ens convencia i un procés que tampoc, vam decidir, cegament, que calia anar-hi a per totes. De fet, a la Selva del Camp, a part de les entitats locals, esquerra va ser la única que vam fer un acte de campanya perquè vam decidir prendre’ns-ho com un referèndum. I punt. Després de tot això, aquest pas enrere és com... una traïció? Ara sí i ara no? Sempre endavant!
En aquest punt, haurà de tornar a ser la societat civil qui lideri de nou un moviment decidit i clar que doni suport als partits polítics favorables a la independència i d'aquesta manera forçar noves adhesions.
Primer les eleccions municipals del 24 de maig, i després les plebiscitàries del 27 de setembre, aquestes dues dates seran claus perquè el poble català decideixi quines majories hauran de governar.
Jordi Vinyals és portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de la Selva del Camp.
