Cookie control
Dimarts, 22 d'Octubre de 2019

I si ho deixem córrer?

06 de Juny de 2016, per Pep Riera

Diguin-me pessimista, si volen, però el que estic és emprenyat. Seria pessimista si el que no sabés veure o no sabés intuir fos la manera de portar a bon terme el procés independentista. No sóc pessimista perquè la possibilitat és molt clara i ens l'hem dita els uns als altres un munt de vegades des d'aquell dia, i abans i tot, que en Pep Guardiola, des del Parlament de Catalunya com a receptor de la medalla d'or de la institució, ens va dir: “Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, creieu-me que som un país imparable.”

No sóc pessimista perquè la manera d'aconseguir-ho també està molt clara, i deixeu-me tornar a citar Guardiola, com a persona que precisament no és gens sospitosa de no esforçar-se per aconseguir els objectius i d'aconseguir-los. En l'entrevista que li vaig fer per a aquest diari durant la campanya de les eleccions del 27-S, ho va dir així: “Tots els pobles, quan ho fan junts, sempre ho fan bé.” Perquè, i jo m'he pensat moltes vegades que sí, el problema és que els catalans som com som i determinades coses som més de dir-les que de fer-les. No és cert. La clau és fer-les junts. “Tots els pobles, quan ho fan junts, sempre ho fan bé.” Potser no aconsegueixen l'objectiu, però fent-ho junts segur que no s'han equivocat.

És per això que no sóc pessimista, sinó que estic emprenyat. I no sóc sol. Miro en el meu entorn, i no sóc sol, ni minoritari. Perquè la manera està clara i s'està fent tot el contrari. Ha costat molt esforç i moltes renúncies (que tampoc havien d'haver estat tantes, però ara ja tant se val) que Convergència i ERC muntessin Junts pel Sí amb participació de la societat civil.

Hi ha hagut molt desgast perquè aquests partits hagin entès que el camí de la unitat compensava les renúncies de les legítimes aspiracions dels partits. Perquè aquesta etapa està concebuda com a transitòria. ERC ha renunciat a marcar perfil propi més vegades del que haurien volgut alguns en bé del procés. I CDC ha assumit sola el desgast de gestionar el país amb les conseqüències de la crisi, s'ha posat al servei de la majoria social que empeny per la independència, a conseqüència d'això ha trencat amb Unió, i per fer possible un govern de majoria a favor de la independència ha sacrificat el seu líder com a president d'aquesta etapa. I les enquestes continuen castigant CDC perquè també ha estat l'ase dels cops del govern i dels partits espanyols per haver liderat el procés, i també dels partits d'esquerra d'aquí per haver hagut de gestionar amb
seny el dèficit públic colossal heretat d'abans de la crisi.

No he parlat de la CUP. Els que volen canviar el món amb un concepte de l'aritmètica digne del pitjor tacticisme de la vella política. Només tinc una pregunta: Ho deixem córrer?

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ep  06 de Juny de 2016

premisas

Si la primera premisa que ud. utiliza no se ajusta a la realidad, ya me dirá como puede acabar el resto. Ud. se basa en la unidad del pueblo catalán queriendo decir la unidad de los partidos independentistas.¿usted cree de verdad en que hay una unidad en el pueblo catalán? ¿o quizás una unidad en las poltronas del parlament? Parece que el resto de Cataluña, que no solo personas, no importa ni existe, y así nos va, Si, mejor dejarlo correr, ya que contra mas corra la pelota de nieve, mayor será el impacto.

J. A. C. O.  06 de Juny de 2016

Massa cadires en joc!

Hi ha massa gent que vol poder i mantenir les cadires. Ningú vol pensar a mig termini. Es tracta de mantenir el que hi ha i per això mantenen a gent incompetent que només vol el dia dia. Avançar així és molt lent i feixuc. Si molts polítics tinguessin responsabilitats reals i treballessin pel seu lloc tot aniria millor per tothom.