Els responsables de la nova televisió valenciana, que es dirà Àpunt, han anunciat aquesta setmana que no serà possible començar les emissions de l’ens públic valencià abans del 9 d’octubre, una data simbòlica que sempre es tria com a referència.
És lògic que els treballs de posada en marxa d’una corporació d’aquest estil siguen farragosos i s’allarguen. Això crec que tothom ho entén, encara més tenint en compte que, a les evidents dificultats tècniques, s’hi afegeix una dificultat burocràtica més que notable, derivada del precipitat tancament de l’antiga RTVV i un boicot discret però eficaç per part d’algunes forces polítiques que no veuen amb bons ulls l’existència d’una corporació de mitjans valenciana i encara menys sota la direcció de qui la dirigeix. El fet que s’hagen remarcat sòlids criteris professionals ja en el primer llibre d’estil molesta alguns polítics, per més que evidentment això no ho diran pas.
Que s’entenga la complicació, però, no fa acceptable que més de dos anys després de la formació del govern de progrés valencià els valencians continuem sense poder escoltar cap emissora en la nostra llengua ni veure cap televisió en la nostra llengua. En un primer moment es va dir que les emissions de TV3 i IB3 entrarien amb total normalitat i amb el suport del govern valencià tan bon punt la nova ràdio televisió valenciana es posés en marxa. Això tenia la lògica de la reciprocitat i evidentment salvava molts problemes polítics que el govern valencià es podria haver trobat al davant.
Ara bé, ja han passat més de dos anys i després de l’anunci d’aquesta setmana molta gent ens preguntem quin sentit té esperar més temps sense cap emissora en català, cap ni una. Vista la situació ara potser seria més sensat propiciar el desplegament de TV3 i IB3 amb normalitat. O el mentrestant se’ns farà ja massa llarg.
Vicent Partal és periodista. Aquest article ha estat publicat al diari El Punt Avui.
