Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

Imatges per enraonar en un cafè

02 de Febrer de 2015, per Biel Ferrer

S'ha fet l'hora en què el sol davalla i la fosca creix. Fa fred i ens refugiem en un cafè, que ens acull ple de converses a mitja veu, de música que permet d'escoltar i de xerrar alhora, de taules i bancs raonablement disposats i de fotografies penjades als dos panys de paret practicables. És la Taverna del Casal Despertaferro i aquests dies presenta una exposició d'imatges captades per l'Anna López Figueras a Lió. Hi fem una primera ullada distreta mentre les goles més assedegades i escalfades demanen una cervesa fresca i les més refredades exigeixen tes i cafès. Podríem afirmar sense gaire risc d'equivocar-nos que a l'escriptor George Steiner (París, 1929) li plauria l'escena segons la seva idea d'Europa, on els cafès, farcits de mots que es diuen i que s'escolten, com aquest on som ara, en són senyal identitari.

Algun dels contertulians es fixa en el cartell de l'exposició fotogràfica, que fa esment del fet que l'autora és estudiant del darrer curs del grau de Comunicació Audiovisual a la URV i actualment cursa un Erasmus a Lió, aquesta vila de la França estricta on el dia onze de gener d'enguany s'hi van aplegar unes tres-centes mil ànimes (cristianes, musulmanes, agnòstiques, republicanes) per expressar, en silenci, el dol pels assassinats i la protesta contra l'atac a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo.

Algú diu que els seus fotògrafs preferits són el català Joan Fontcuberta, el del mural, èpic i líric alhora, del petó a propòsit del Tricentenari 1714-2014, i també la portuguesa Joana Pimentel, la de les belles imatges tràgiques de dones nues d'esquena mirant la mar. I, com que una imatge no val per mil paraules, un altre dels presents es pregunta per què les fotos de la reusenca que viu i estudia a Lió són en blanc i negre. El qui fa més estona que hi bada apunta que, en tractar-se d'una crònica (visual), la modalització, és a dir, el punt de vista no és pas neutre sinó que ens en proposa una determinada lectura: i si resulta que amb el blanc i el negre l'autora, la cronista, volia destacar, mitjançant la sobrietat de colors, el fet que la manifestació fou dolorosament silenciosa i, tanmateix, els altres colors que hi apareixen són per destacar expressions de dol pels morts i de clam contra el silenci i, doncs, a favor de la llibertat d'expressió d'idees i sentiments?, gosa dir. Encara d'altres comentaris deriven, entre mirades, bromes i gestos ben diversos, cap a la mena de plans, generals (la riuada de gent) o de detall (la màscara plorosa o els llapis de colors fixats als cabells), que s'hi observen.

Entre els ets i els uts, s'ha fet l'hora d'anar a sopar. Paguem a la catalana (cadascú el seu) i ens n'anem. En sortir, el rètol de la taverna ens recorda que, temps era temps, Ramon Muntaner, del qual enguany commemorem el 750è aniversari del naixement a Peralada, escrigué una Crònica en la qual Roger de Flor comandava els almogàvers, que, cridant "Desperta ferro!", tallaven caps de sarraïns i conquerien Constantinoble per a la Cristiandat. Això s'esdevenia al segle XIII i XIV. N'hem llegit el text i n'hem vist la iconografia: caplletres, miniatures... Imatges per recordar. I, ara i aquí, les revulsives fotos de l'Anna López per enraonar, per reflexionar, per discrepar, per raonar... com les caricatures satíriques de Charlie Hebdo, al capdavall. Per matar, tal vegada, només, si us plau, el(s) mal(s) temps, el silenci fred i aterridor d'una tarda d'hivern en un cafè acollidor.

Biel Ferrer Puig és filòleg.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics