Per imperatiu legal, part dels nostres regidors de Reus en el nou consistori constituït el passat dia 13 en jurar els seus càrrecs van deixar ben clar que la Constitució espanyola (votada afirmativament per gairebé un cent per cent dels catalans) no els representava i volien transformar-la perquè era una llei sorgida i heretada de la dictadura. I jo em pregunto: Si la Constitució no els representen per què s'han presentat per ser regidors?
Sincerament, em vaig quedar de pedra en sentir tanta barbaritat, ja que fins aquell moment estava convençut que els ajuntaments eren els òrgans administratius dels municipis. Les atribucions, facultats i deures estaven limitades pel que estableix la Constitució i altres lleis de l'Administració Local. Però sembla que la prioritat d'aquests regidors és la independència i aprofitar el seu 'estatus' dins la Casa de la Vila per realitzar una política sobiranista. Aquesta política no concerneix els ajuntaments per moltes consignes que els seus representants polítics hagin rebut.
Com avís a aquests regidors, els aconsello que se centrin a fer ciutat i deixin que el poble espanyol a través dels seus representants -si així ho decideixen- es voti en referèndum la Constitució que tant repudien, però que gràcies a ella han pogut ser elegits i manifestar-se amb plena llibertat malgrat la il·legalitat de la seva promesa.
Respectem l'experiència, el talent i el sacrifici de tots aquells que, d'una manera o altra, van fer possible el canvi. Tot això sense vessament de sang, de forma controlada, amb renúncies personals i ideològiques de tots i cadascun dels que van liderar aquell procés. El resultat de la nostra Constitució és ben conegut i un bon exemple per aquells països que, com el nostre, van passar de la dictadura a la democràcia, per més que avui aflorin casos de corrupció que ens indignen i desencanten.
Finalment, amb aquesta amalgama de partits esperem que el nou consistori reusenc es dediqui exclusivament per al que que els ciutadans els hem votat: a la gestió d'un REUS MILLOR, on l'harmonia i la convivència siguin l'exemple del bon fer. Perquè la nostra ciutat en aquests moments tan delicats necessita més persones amb capacitat de servei municipal que persones amb agudeses ideològiques.
