Dimecres, 15 de Novembre de 2017

Impotència

13 de Novembre de 2017, per Xavier Guarque

Estupor, desconcert, indignació, fàstic, tristor, rebuig, llàstima, vergonya aliena... i, sobretot, impotència davant de les imatges d'uns polítics a la presó o amagant-se, tots lluny de casa seva, o amb pèrdua de llibertat comprada amb una fiança, essent tractats com els més indesitjables i perillosos delinqüents, senzillament per haver fet seu el mandat que van rebre a les urnes, per majoria absoluta parlamentària.

Ara, diuen que aquest resultat, legítim i democràtic, sorgit d'unes eleccions dintre del marc estatal, no està contemplat ni previst a la Constitución Española. Ho diuen determinats fiscals, jutges i tribunals, pels que sembla que només és perseguible sense treva el que es refereix a la unidad, mentre que per a tot el que s'hi cou dintre d'aquesta unidad no hi ha pressa -llegeixis el cas Gurtel i tot el que s'hi relaciona, el que arriba a costar posar-hi punt final-.

La reacció davant del que la ciutadania catalana va votar lliurement no ha de poder ser, de cap manera, delicte de presó, ni tan sols delictes, per qui ha tingut la decència i responsabilitat d'entomar-ho. Si és així, a partir d'ara hi ha moltes coses que, no només els catalans sinó tots els espanyols, hauran de qüestionar-se. Començant pels molts anys vivint talment creguts que, sortosament, ja eren altres temps els que es vivien.

Amb tot, ara, algú es creu que la solució a tot plegat implica deslegitimar allò que era legítim i col•locar als catalans unes noves eleccions. És, precisament, allò que el nostre govern feia anys que reclamava i que sempre se li havia negat i que, pel camí, ha provocat que el que sempre ha existit a Catalunya, i que mai ha representat cap mena d'enfrontament, ja sigui una incomoditat latent. Objectiu aconseguit. Felicitats!

Per a certificar-ho, s'ha arribat a l'extrem de què, el que ha estat durant set anys una manifestació reivindicativa de centenars de milers de ciutadans de tota edat, condició i procedència, cívica, pacífica, s'ha incentivat que sigui contrarestada per una expressió desfermada, desbocada, fins i tot violenta, amb la sensació de "carta blanca", dels que es creuen que a Espanya, incloent-hi Catalunya, només es pot viure d'una manera, la seva.

 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)

Comentaris

Ganxet  15 de Novembre de 2017

Perdoni

Lleixi la premsa i sabrá de que es parla, aixo, si el seu pensament unic, li permet lleixi o escoltar alguna cosa mes que las publicaciones "imparcials" a que esta acostumat. I per si no entente el que vull dir, cuan uns es saltan las lleis son uns delincuents o xorisos, ¿o no?, i per cert qui te la cua de palla se li ensent.

Pepito  14 de Novembre de 2017

Els insults desqualifiquen a qui els

Entenc que quan es volen fer comentaris en un mitjà públic com aquest, s'han de fer el més clars i entenedors possible i a més a més procurant no ferir els sensiments i sensibilitats d'altres lectors. Per aquestos motius voldria preguntar a qui pugués respondre: De quina botifarrada es parla ?, que jo sàpiga els catalans darrerament no hem participat en cap botifarrada. Quí són el fuigdemon i els apòstols ? Quin tribunal ha sentenciat en ferm algú com a delinquent ? Què vol dir i significa el mot xorissos ? Si m'ho poden aclarir, Gràcies.

Ganxet  14 de Novembre de 2017

Sr. Guarque

Efectivament está de defensas el dret a parlar, dialogar, etc. etc., aixo si, sempre dins la llei, ¿perque, s imagine voste. que els que avui volen fes la llei a la seva mida, manesin (no pateixi no será el cas) i la que no vol fes una llei tambe a la seva mida, per canviar la dels mes democrates del univers? tambe depuran tindre dret ¿no?. La solucio es cambia la llei al Congres, Senat i Parlament, buscan aliances suficients, per fero, el que no es por fer es saltarse las normes del Parlament, 2/3 o recorde i di que no es un cop d estat, efectivament, no ho es, es un butifarrada, i despres surten el fuigdemont i els apostols dien que no está en preparats, ni el País, ni ells, podría aclariro. I li recordó qui es salta la llei o be es un delincuen o be un xoriso.

Xavier Guarque  14 de Novembre de 2017

als anònims

N'hi ha que no hi ha manera que entenguin què l'únic que es defensa, i s'hauria de defensar en qualsevol cas, és el dret a parlar, a dialogar, I molt més quan hi ha una majoria, o minoria, com és vulgui, de dos milions i mig de ciutadans que ho demanen. Desprès de dialogar, sense condicionants, no te perquè impossar-se el que aquest sector anel·la. Per segons qui, sembla que això tant elemental i senzill li resulta molt impossible de comprendre. Així anem.

Pepito  13 de Novembre de 2017

Som molts

En som moltes i molts les i els que sentim la mateixa impotència que el Sr. Guarque, tot i que estem segurs de que com que la raó està del costat independentista ens en sortirem amb la nostra il·lusió més aviat que no pas tard. Cal pensar que al govern d'espanya se'ls poden complicar aviat les coses Avui mateix la premsa comença a fer-se ressò que la llei espanyola de partits (aprovada el 2002 a proposta del govern d'aznar) permetria la i·legalització del pp pel cas gürtel.

ep  13 de Novembre de 2017

nivel independe

Si en Aragón , una mayoría absoluta con mandato legítimo , decide construir una presa en el Ebro a su paso por Zaragoza y no dejar pasar ni una gota de agua, el Sr. Guarque se replantearía la infantil posición de las "mayorías legítimas". Pero es que este ejemplo tan absurdo e infantil, sirve para desmontar cualquier peripecia literaria romántica , que ya nos aburre hace años y nos ha hecho perder el tiempo , el dinero, prestigio y lo que es peor, la convivencia.

Ganxet  13 de Novembre de 2017

Perdoni

Una cosa que es díu LLEI, esta per damunt del desitjos dels iluminats, ¿por entendreu o es dificil, per la seva capacítat?, imaginis que fem una butifarrada i decidim que casa seva, ja no li pertany, i per majoria ¿li semblara be?, o voste es dels que diu que el seus, es seus, i el dels demes, es de tots?. Per cert lleixi las declaraciones dels seus evangelistes i veure com li prendían el pel. Anim, tot pase. Menys la llei, es por cambiar i tant que si pero on pertoca.