podem se obert a moltes coses
podem se obert a moltes coses voste es sol a una direccio,
Doncs sí, les alarmes tornen a sonar. Ahir les CUP vam decidir que no podíem assumir l’aprovació dels pressupostos de Junts pel Sí. La pressió mediàtica, conduïda per Tv3 i Can Godó, torna a culpar-nos de tots els mals i anuncia que les conseqüències són noves eleccions, la fi del procés, la sentència de les classes populars…
Des de les CUP no estem dient no, estem demanant poder negociar en condicions uns pressupostos que no només volem aprovar sinó que els necessitem.
Hi ha diferents qüestions a tenir en compte:
– Les més de 3.000 persones que dilluns vam fer assemblees locals i territorials extraordinàries per decidir el nostre posicionament, ho vam fer sobre el paper. És a dir, i per enèsima vegada, les nostres decisions són preses sense especulació, valorant si el contingut és suficient per fer avançar el procés. Si algú no entén una decisió col·lectiva en el sí de la CUP, el que ha de fer és preguntar-se si la militància tenim una informació que la resta no.
– L’únic missatge que està donant la CUP és que vol negociar i aprovar els pressupostos. I això és unànime. El debat estava, ahir, en si ho fèiem negociant-los sencers o via esmenes parcials. I si l’opció escollida va ser la primera és perquè se’ns han presentat uns pressupostos tancats, sense temps per valorar-los en condicions i sense opció de negociar. I això fa pensar que l’objectiu era tensar la CUP internament, i per aquí van molt equivocats.
– No són uns pressupostos socials i contravenen la declaració de ruptura del 9N. De fet, el seu contingut està més rebaixat que el propi programa electoral de Junts pel Sí i se’ns han rebutjat propostes seves, per exemple, recaptar impostos progressius a les rentes de més de 90.000€ anuals o superar el sostre de dèficit imposat per l’Estat. Això no és assumible? Realment el govern volia que la CUP votés favorablement?
D’altra banda, dir que la via de negociació amb l’Estat està exhaurida però imposar uns pressupostos assumint totes les prohibicions del mateix? Et voilà, quina paradoxa!
– Els 800 milions d’euros que s’incrementen en polítiques socials es poden incorporar avui mateix mitjançant una modificació de crèdit. Una operació més que habitual i constant als ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Parlament… ho fem? O simplement són una moneda de canvi per posar més pressió sobre la CUP?
Cal insistir: no només tenim mesos per endavant sinó que mostrem la voluntat i la necessitat de negociar uns pressupostos de ruptura. Malauradament, a Junts pel Sí li és més senzill culpar a la CUP que trobar una posició unànime internament, fer negociació a tres bandes o simplement reconèixer que estan actuant dia a dia sense saber com ho faran els propers mesos.
Hem demostrat que les especulacions electorals no influeixen en les nostres decisions, és una llàstima que Convergència i ERC no facin el mateix.
La República els espera, potser els ha de superar.
Edgar Fernández és regidor de la CUP de Reus.
podem se obert a moltes coses
podem se obert a moltes coses voste es sol a una direccio,
a josep
Ja que m'esmenta directament vull dir-li que tots tenim un perfil que ens marca en tot, i ens tots els casos és ben respectable. N'hi ha que les circumstàncies o les experiències el fa més obert i compatible... Malauradament, no és el seu cas.
jo tambe al comprenc, com
jo tambe al comprenc, com voste comprenc i esta d"acorc am la CUP Sr. Guarque ,parque tot lo que sigui ana contra al seu país ESPANYA, li cau com l"anyell al dit, li pase com a mi am al futbol mentres perdi al BARSA que guanyi al que vulgui
Tranquils independentistas,
Tranquils independentistas, no es trencara res de res, noves elecsion no i serán,La CUP perdería i Als seus companys ,que ja no se que son,tambe perderien, i aquí mols no se de que viurien,ho sigui que no tremoleu podeu estar tranquils, aixo durara el que durara, l·hostia será per despres
una gran veritat
El text ja ho diu, ja: són LES CUP i no LA CUP.
En plural... perquè estan totalment dividits!!!
Alerta !
A mi no cal que em condueixi ningú per veure que el que heu fet amb els pressupostos és com exigir que es carregui un programa informàtic sense els "drivers", de la qual manera no es pot saber mai si el programa et serà útil o no.
Entre pitos i flautes, el que em sap més greu és que el mau anhel, políticament, entre tots me l'esteu bifurcant.
El que tots sabem, i sabeu, és que mentre depenguem de l’Estat poc més es pot fer i per trencar, per desconnectar, no es pot partir de zero. Hi ha “debes”, “havers”, deutes, a que fer front i, sobretot, el dia a dia, el final de mes.
Jo us comprenc, m’agrada la vostra coherència i, fins i tot, en certs punts hi puc estar totalment d’acord però no sé com m’ho faig que ensopego amb la realitat.
No, no i mil cops no!
Com es pot parlar amb algú que sempre té una excusa a punt! Segur que el pressupost no és el millor, però a quin punt condueix no deixar fer res. Hi ha molts que no saben on viuen i es tracta d'ideals romàntics en front d'una realitat, agradi o no. Cal canviar moltes coses però no pas a cop de destral, potser amb una petita navalla es pot donar forma a un tronc!
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics