Cookie control
Dijous, 01 d'Octubre de 2020

Jordi, el locutor

15 de Setembre de 2020, per Antoni Veciana

Aquest estiu de des­con­fi­na­ment s'està empor­tant més vides que gai­rebé la pri­ma­vera del virus. Una d'aques­tes desgràcies té el nom del Jordi Escoda, un dels millors locu­tors de ràdio de Reus. Els indi­ca­dors de l'èxit d'un peri­o­dista acos­tu­men a ser els pro­gra­mes en prime-time que pre­sen­ten o els pre­mis que reben, i ben poques vega­des valo­ren la inte­gri­tat, el com­promís o l'afa­bi­li­tat. Si aquesta soci­e­tat valorés les qua­li­tats huma­nes, la mort de Jordi Escoda hau­ria estat un motiu de dol naci­o­nal.

El Jordi el vaig començar a escol­tar al seu pro­grama Estudi Bar­roc de la ràdio local Punt 6 Ràdio. Aquell lla­vors la meva joven­tut estava més interes­sada en pro­gra­mes de con­tin­gut més rocker i cer­ve­ser que no en exqui­si­de­ses de Bach, Lully o Bux­te­hude. Tot i això, sem­pre que vaig entrar en aquell prin­ci­pal del Raval de Robus­ter on hi havia l'emis­sora, hi havia el som­riure sor­ne­guer del Jordi que et donava l'aco­llida.

Punt 6 Ràdio, també coneguda anteriorment com a Ràdio Músic Club era l'alternativa jove a l'assentada Ràdio Reus que tenia al darrere tota la maquinària de la Ser. Quan l'emissora espanyola va decidir deixar a pa i aigua les delegacions locals va ser el gran moment de Punt 6 Ràdio per esdevenir la ràdio referència local. Va ser un salt endavant a tot o res i un dels que ho va pilotar va ser el Jordi, que locutava el programa informatiu dels matins i que va tenir l'encert, o no, de comptar amb una bona pila de col·laboradors i d'opinadors molt diversos entre els quals m'hi va incloure. Malgrat la qualitat de tots els espais de la graella, el salt no va sortir com s'esperava. Vist des de fora, sembla evident que l'Ajuntament mai no va ajudar gens a una ràdio que no podia controlar pel tarannà lliure del Jordi i dels altres que la menaven. També va ser una llàstima que el gran públic, amb l'excepció d'una minoria sorollosa, continués ignorant una proposta de proximitat, en català i independent. El terreny era adobat perquè la crisi econòmica posterior acabés liquidant una emissora històrica.

El Jordi, que com he dit era compromès i persistent, va engegar gairebé tot sol Ràdio Ciutat de Reus per internet i hi lluitava cada dia per continuar oferint-nos continguts propers i de qualitat, i en això, sempre tenia temps i paciència perquè qualsevol iniciativa de la ciutat o de la comarca tingués el seu espai per explicar-se.

La conclusió de tot plegat l'escrivia Magí Sunyer referint-se a Pep-Lluís Savall, un altre homenot del sud que també va marxar massa aviat com el Jordi Escoda: Tanta sort merescuda i tan poca victòria.

 

Article publicat a El Punt Avui. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics