Cookie control
Dilluns, 14 d'Octubre de 2019

Junts pel Sí a l'Ajuntament de Reus: esperances objectives

07 de Març de 2016, per Biel Ferrer

Què en penso, del pacte ARA REUS - CDC - ERC a l'Ajuntament de Reus?, em demanava una persona amb qui compartia seient al bus que anava cap a la manifestació a Amposta en defensa del Delta de l'Ebre quan el pacte encara no estava ni dat ni beneït. Doncs mirin, ara que ja és un fet els en diré que, com que fa anys que no milito en cap partit polític, me'l puc mirar des de la distància necessària per a l'anàlisi objectiva però no pas amb apatia, sinó amb prou simpatia... d'entrada. Que la republicana i advocada Noemí Llauradó sigui la segona tinent d'alcalde de Reus, regidora de Salut de l'Ajuntament (el republicà Joan Marca i Miró en fou el primer, amb l'alcalde Evarist Fàbregas) i presidenta i consellera delegada del Grup Salut Reus, i que la també republicana i historiadora Montserrat Flores lideri la regidoria de Ciutadania, Participació i Transparència, em satisfà... en part. Perquè si bé crec que cal aplaudir la capacitat d'entesa dels tres partits polítics (i, de fet, també la dels regidors d'UDC, aliats amb CDC per la causa del país) a fi de bé de la ciutat en aquesta nova legislatura, després de la convulsa i judicialitzada etapa anterior (que, tanmateix, encara cueja), també és cert que l'organigrama m'hauria agradat més si Flores hagués assumit Cultura... perquè, si fem equip, bé cal col·locar cada peça en l'indret més adient.

Però tampoc no vull prejutjar ningú i, doncs, pels fets i els resultats els coneixerem i els valorarem... i crec que Montserrat Caelles, que té un brillant currículum en l'àmbit del màrqueting i la dinamització comercial, pot esdevenir una bona regidora de Cultura si sap escoltar el sector aprofitant l'avinentesa de la Capitalitat Cultural de Reus l'any vinent i si és conseqüentment resolutiva. A més, si fem equip, bé caldrà escoltar-se recíprocament per entendre's, discutir sense necessitat que transcendeixi gaire o, encara millor, no gens, la discòrdia, si n'hi ha, i cercar la manera de confluir assertivament en aspectes estratègics de la ciutat que ja s'han apuntat a la presentació del pacte i que trobo molt adients: que l'ocupació i la lluita contra la pobresa hi siguin prioritàries és molt encertat, i que a més es vulgui posar fil a l'agulla per resoldre qüestions pendents de política de Salut pública i d'imatge de la ciutat sobre la base de la transparència, el rigor i la participació, també. D'altra banda, de la resta de les noves incorporacions a l'organigrama municipal, vull dir-ne que és del tot lògic que Jordi Cervera s'ocupi d'Esports, i també que Daniel Rubio s'ocupi del Mas Carandell: els seus perfils personals i professionals hi són del tot adequats.

Ara, tenim Junt pel Sí a l'Ajuntament de Reus. I aquest és el meu govern: vull que els quedi clar, des de la meva militància a Òmnium. Escepticisme fusterià, sí; esperances objectives, doncs. Mirin, a la literatura catalana hi ha hagut dos gran escèptics, contemporanis i bons amics: el valencià Joan Fuster, que defensava que potser no hi havia res a fer però que bé calia intentar-ho; i l'empordanès Josep Pla, que deia que, com que no hi havia res a fer, no valia la pena intentar-ho. Per això sóc dels qui creuen que tothom qui se senti prou identificat amb la causa que el govern de la nació i el govern de la ciutat estan impulsant, mitjançant una pragmàtica socialdemocràcia d'alliberament nacional, faria bé de posar-se a disposició de la causa i del(s) govern(s) per col·laborar, ajudar i suggerir, amb esperit crític, si cal, i amb prou discreció, que és una virtut. Perquè fora del pacte, què hi tenim? Doncs el PP i CIUDADANOS, legítimament ancorats en l'espanyolisme dretà, erm; el PSC, que cada dia és més el PSOE d'allà i per això em dol: jo vaig començar a fer política als catorze anys al Moviment de Joves Socialistes de Catalunya quan s'hi defensava el dret d'autodeterminació de Catalunya; i l'esquerra independentista, que, quan vol, sap fer política negociant la inclusió d'esmenes raonables per decidir d'abstenir-se en la votació dels pressupostos municipals d'enguany, imprescindibles per obrir una nova, per la qual cosa cal, doncs, reconèixer i aplaudir l'exercici de responsabilitat de la CUP a Reus en aquest episodi crucial dels nous comptes municipals.

"Puix parla en català, vegem què diu"... era una de les mesurades sentències de Joan Fuster de l'any 1961, que contrafeia la precedent i excessiva "Puix parla en català, Déu li do glòria" de Pau Ballot el 1815, redifosa per Rubió i Ors el 1841. Doncs això: vegem què diu i què fa Junts pel Sí a l'Ajuntament de Reus perquè parla en català i pensa en la ciutat i el país alhora. I ajudem-hi críticament i empàticament alhora perquè pugui guanyar-se la glòria. "Edifica't, ja ho saps: t'hi va la vida", va deixar escrit el poeta nacional de Roda de Ter.

Biel Ferrer Puig és filòleg.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics