Enfilem la setmana de Sant Jordi. Diu la dita que a qui treballa en diumenge, el dimoni el penja. Llibreters, editors i escriptors acabarem penjats del desmai com en un suïcidi col·lectiu i llibresc que es repeteix cada primavera. L'estampa és romàntica, si més no. La diada de Sant Jordi és la kriptonita dels escriptors: ens debilita en una fatiga agradosa, agraïda i agredolça. Desfilem per les primeres hores del dia en actes mig institucionals, estimem l'afecte dels lectors que ens venen a veure al migdia o després del pollastre a l'ast i la migdiada, i compren llibres perquè els hi dediquem en un cara a cara de pocs minuts.
Però al mateix temps ens preguntem quants d'aquests vianants que diumenge apamaran rambles i gastaran són lectors habituals de llibres. Les xifres ens deixarien glaçats: hi ha qui només llegeix un llibre a l'any i no mor. Hi ha llibres memorables però també hi ha molta ferralla. Trieu bé, sisplau. No us deixeu remolcar per les modes. No caigueu al parany de l'espectacle. Enceneu el llum. Feu com amb les persones: decidiu-vos per llibres martell, gotes malaies que us foradin el crani mentre somrieu com tarats. Llibres que, com alguns amants, us facin arrencar un tros de pell a cada coincidència viscuda, o imaginada. Sigueu apassionats com ho som nosaltres quan escrivim.
Apreneu dels llibres pulmó. Cremeu. Llegir fa guapo, si el llibre és bo. Si no, pot convertir-se en la vostra kriptonita: us farà perdre forces, us immobilitzarà i anul·larà els vostres poders. Us farà imbècils radicals amb carnet de soci, vaja. I tal dia farà un any.
