Divendres, 29 de Març de 2024

A la barricada del davant, ens en riem i ens en riurem

09 de Gener de 2015, per Jordi Martí Font

Fa uns mesos, a Carcassona em vaig comprar la versió de la vida de Mahoma publicada per Charlie Hebdo, obra de Charb-Zineb. És un còmic bo que vaig engrapar sencer en francès, llengua que no domino però que conec. I en vaig gaudir molt i molt, a banda d’aprendre’n un munt.

Jo sóc ateu i dient això no destapo cap secret, només faltaria, però respecto molt les creences de la gent, sempre que “la gent” no les vulgui convertir en “les creences” i siguin només “unes”, les seves. I quan parlo de creences parlo de les religioses i de les polítiques, de les que fan cap a la paperera de la història i les que mouen el món. Perquè creure en alguna cosa deu anar molt bé, i si aquesta “cosa” no es pot explicar suposo que encara més, però d’aquí a fer-ne “el món” hi ha un bon tros. Quan alguns dels que creuen recorren aquest tros i fan girar el món damunt del que ells creuen, aleshores de les primeres coses que prohibeixen, perquè prohibir és la gran mostra de dominació que fa amos als que ho volen ser, és riure. I és per això que ens en riem, bàrbarament ens en riem i sempre que puguem més i més.

Els assassins d’ahir a París no podran tirar enrere les idees de llibertat de la revista d’humor més destacada de l’Estat francès perquè l’humor, com sempre, continua essent revolucionari. I l’humor antiracista de Charlie més encara. Davant dels feixistes, es diguin integristes religiosos o del Front Nacional o, aquí del PP (llegiu l’Albiol de Badalona i el l’Alejandro Fernández de Tarragona i ho entendreu), som a la barricada del davant i ens en riem i ens en riurem.

Jordi Martí és escriptor i periodista.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  11 de Gener de 2015

No és la llibertat d'expressió

Aquí ja hem viscut diversos episodis que mostren que al poder no els agrada cert tipus de premsa crítica. El que ha passat en diversos moments, amenaçant o matant escriptors i dibuixants i destruint instal·lacions i edificis de mitjans de comunicació, no és la raó última, es l'excusa per intentar establir les seves normes sota l'ombrel·la d'una certa filosofia.
Això ens ho demostra el fet que la majoria d'actes d'aquests criminals sanguinaris tenen lloc en països, ciutats i llocs on no hi ha cap argument similar als de Paris.
Uns de forma pacífica, molt, i altres amb sang volen imposar les seves idees pre-diluvianes i anormals.