El passat divendres, Xavier Llastarri es va acomiadar de l'afició del CF Reus. El ja expresident de l'entitat reusenca hi exposa els seus sentiments, a l'escrit, i apunta cap a les amenaces rebudes per argumentar la seva marxa. És intolerable que se l'insulti i se l'assetgi per la seva gestió. Ara bé, en la missiva s'hi troba a faltar la més mínima autocrítica. De fet, tan sols dispara contra La Liga i, per extensió, contra Tebas. D'Oliver no en diu ni piu.
Llastarri revela que quan va tornar a accedir a la presidència del club, sis anys enrere, es va trobar que diverses seccions eren deficitàries i que, per acabar-ho d'adobar, les empreses del Camp no van donar el suport esperat. Cal preguntar-se, per tant, què fa que segons quins grans anunciants optin per altres entitats esportives del territori. L'exdirectiu segueix l'escrit tot apuntant que l'arribada de l'actual màxim accionista va suposar un salt endavant en la història roig-i-negra.
Cert. Si no fos per Oliver, és molt possible que el CF Reus no hagués debutat a la Segona A. Però és també una evidència que en la seva etapa al capdavant de la nau roig-i-negra no hi ha hagut pocs episodis d'ombra. A Segona B ja hi va haver problemes amb els pagaments dels jugadors, i els actuals han dut el club a una situació límit que encara no s'ha resolt. Poca informació, i no sovint clara. Tan sols s'ha de recordar que a l'agost, abans de l'esclat de la crisi en la inscripció dels jugadors, des del club es va apuntar que es tractava d'un fet "puntual".
Aquell maldecap puntual, amb tot, ha esdevingut crònic i l'equip ha competit sota mínims tota la primera volta d'un campionat en què tot podria haver estat diferent si Bartolo hagués tingut a les seves ordres futbolistes de la talla de Karim Yoda, Isaac Cuenca i Vítor Silva. De Tito, per cert, que ha hagut de sortir de can Reus per la porta del darrere, Llastarri tampoc en diu res. El jugador, per part seva, es va acomiadar tot desitjant que "sigui cert" que realment hi ha un grup inversor per garantir la viabilitat del club.
Res. Ni un detall d'on ha sortit un deute de 5,2 milions. Ni una explicació sobre les negociacions per la venda de l'entitat, ni sobre les queixes dels futbolistes. Tot plegat pot fer pensar més d'un que Llastarri s'ha estimat més fer un pas al costat ara, en què regna la incertesa al CF Reus, que no pas més endavant, si es confirmen els temors dels jugadors i la crisi s'eternitza perquè els diners no apareixen enlloc. Una carta pública no és pas la millor manera de passar comptes, però Llastarri és a temps d'esclarir els fets que han dut l'entitat on és.
