Divendres, 16 de Juny de 2017

La Catalunya més petita

07 de Juny de 2017, per Jordi Cervera

La incertesa, l’intrusisme mediàtic, la digitalització i tot el conjunt de torpedes que cada dia dinamiten més la professió van portar el periodista freelance Marc Serena a embarcar-se en un projecte ambiciós, La volta dels 25. Es tractava de celebrar el vint-i-cinquè aniversari fent la volta al món i copsant la realitat, les virtuts, les necessitats i els problemes dels seus companys de calendari. El resultat va ser un ric, variat, viu i emocionant atles generacional. El segon gran projecte de la seva vida va ser encara més potent, Això no és africà, un recorregut per Àfrica esbrinant els diferents i no sempre benèvols tractaments que rebien els homosexuals des del Caire a Ciutat del Cap.

I ara, amb una mirada més íntima i interior, la complicitat del fotògraf Edu Bayer i l’ajut tècnic d’una vella furgoneta, es va embarcar en una ruta de set mesos que l’ha portat a visitar pobles de Catalunya de menys de 500 habitants, a parlar amb els seus habitants i a teixir el mapa dels pobles que representen una tercera part del territori català i, per contra, l’1% de la seva població. La concreció final es pot trobar al llibre Microcatalunya que edita Sidillà.

Si ens centrem només en les xifres, són 50 pobles visitats i 14.000 quilòmetres recorreguts, però hi ha moltes més coses. La meitat de Catalunya són boscos, superant la mitjana d’Europa i, per contra, vivim força d’esquena a aquesta realitat. El país té 948 municipis, però el 95% dels catalans viuen en nuclis urbans de més de 2.000 habitants. La conclusió és clara, hi ha poca gent que tingui cura del camp i, encara menys, dels boscos. Serena i Bayer han treballat fort per acostar-nos aquesta realitat, recorrent aquests pobles petits i, el més important, parlant amb la seva gent. El llibre ho explica molt bé. Com són els habitants dels pobles, què els impulsa a escollir aquesta vida, quins són els seus principis irrenunciables. Viure en un poble petit és un privilegi o un càstig? Té més avantatges o bé pesen més els inconvenients?

És la crònica viscuda i real del rerepaís, aquell espai que quasi mai apareix als mitjans de comunicació tret que siguin protagonistes d’un desastre o d’una tragèdia. 80.000 persones amb vides i realitats que aquí es presenten de manera directa, planera, sense cap additiu que falsegi una realitat sòlida i gens qüestionable. El Marc i l’Edu han acumulat centenars d’hores d’enregistraments, milers de fotografies, infinitat d’experiències que no fan altra cosa que demostrar que hi ha vida (i molta) més enllà de les grans acumulacions urbanes, que hi ha gent que estima la terra, que en coneix els topònims, les paraules i les idees, que en sap els límits, les realitats i que també és capaç de dipositar-hi esperances i somnis.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges