Cookie control
Dimarts, 07 de Juliol de 2020

La convivència, a examen

26 de Maig de 2020, per Dolors Vázquez

El passat 14 de març, la nostra convivència va ser víctima d’un terratrèmol disfressat de pandèmia que ha sacsejat de forma terrible el nostre món interior i el concepte d’entendre les relacions socials i de convivència. Fa més de dos mesos que ens vam veure obligats a confinar-nos a casa sense poder sortir amb llibertat. Des d’aquell moment hem tingut molts interrogants encara sense resposta, un d’ells és si el nostre concepte de civisme i convivència serà el mateix quan tot això passi i la nova normalitat s’imposi.

La resposta ara mateix és difícil; però sí que tenim clar que la manera de relacionar-nos i conviure amb els que tenim al costat, amb els amics, la família, els veïns inexorablement han sofert una metamorfosi cap a un nou aprenentatge en la convivència d’un municipi o una ciutat. En una societat com la nostra, on concentrem la major part del nostre dia en treballar i relacionar-nos fora de casa, lluny del nostre entorn més íntim com és la nostra llar i aquells qui comparteixen espais comuns amb nosaltres, la Covid-19 ens ha fet descobrir espais nous i diferents, per molts segurament desconeguts: la convivència veïnal i el civisme.

Hem descobert que aquell veí al que només saludàvem a la porta de l’ascensor amb una “hola” i “ adéu” s’emocionava a les 8 del vespre quan sortia al balcó per fer un merescut reconeixement a tots els nostres sanitaris. Com la Maria, la Cori, en Pere i en Josep animaven a la resta d’espectadors amb la reproducció diària del “Resistiré” tan de moda en aquests dies. Com la Pepita s’emocionava perquè aquells veïns que no coneixia de res, de cop i volta, li cantaven desitjant-li un bon aniversari, o com en Ramon i la Marta cada dia deixaven la compra a la porta de casa dels seus veïns octogenaris, en Paco i la Júlia.

I tot això, sense demanar res a canvi, amb sentiments aflorats i amb un sentit de la convivència mútua i el civisme envers aquells tot i que a tocar de nosaltres sempre han estat a la primeria del confinament eren uns desconeguts. Ara en plena fase de desconfinament formen part de la nostra vida. Maries, Coris, Peres, Pepitus, Ramon i Martas han estat presents en tots els municipis i com no també a la nostra ciutat.

Reus ha estat un clar exemple d’un canvi en el paradigma de la convivència i civisme entre tots nosaltres a l’hora d’entendre la importància de posar en una determinada hora la música, o els aplaudiments. La necessitat de saber que els nostres veïns, aquells qui ara els teníem més a prop estaven bé. Reus, al marge de casuístiques concretes i situacions puntuals, ha demostrat amb excel·lència un comportament veïnal i cívic durant aquest confinament. I és un fet que s’ha de posar en valor.

Actualment estem immersos en una desescalada, amb el desig d’anar passant de fases. I això ens demostra que hem fet els deures a nivell de prevenció de la salut. I aquesta circumstància no ens ha de fer oblidar el que fins ara hem demostrat com a reusencs i reusenques: que ens importa la nostra ciutat i que entre tots hem posat un granet de nostre esforç per adaptar-nos a la nova manera de relacionar-nos.

Si els reusencs i reusenques haguessin que ser avaluats pel seu nivell de convivència i civisme durant aquest terratrèmol que ens ha sacsejat que es diu Covid-19, sens dubte la seva qualificació seria d’assoliment notable.

Dolors Vázquez és regidora de Seguretat Ciutadana, Convivència i Civisme de l’Ajuntament de Reus.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics