Hi ha personatges que se’ls coneix més per una mena de títol breu que descriu l’èpica de la seva trajectòria que no pas pel nom de bateig. No parlo dels superherois, sempre disposats a derrotar el mal. Ni de l’Increïble Hulk ni de la Dona Meravella ni d’Iron man ni cap dels altres man, ni el Super, ni l’Spider i ni el Bat. Em refereixo a una espècie menys il·lusa. Posem per cas: Isabel la Católica, La Dama de Ferro, La Princesa del Poble, en Felipe el Hermoso o el Petit Nicolàs. Tots ells protagonistes de gran gesta que la concurrència vol recordar, encara que sigui per funesta empresa.
Ara tenim oportunitat de fer història titulant un nou personatge, el darrer protagonista de la darrera trama de la corrupció que anega el PP. La que fou alcaldessa de València durant 24 anys, carnet número 3 de partit, entusiasta de les festes (sia privades, sia populars), amiga dels seus amics i de Francisco Camps. Una senyora fins ara només coneguda com a Rita, Rita Barberà. I a la qui des de ja mateix anomenarem la Dama Aforada.
Aforats ho són, en primera instància, el Rei, el President del Govern, els Senadors i els Diputats. Que perquè serveix l’aforament? Bé, la Constitució n’estableix la fórmula per evitar que tribunals menors sofreixin pressions polítiques a l’hora de jutjar...
Però esclata l’escàndol del blanqueig de capitals a l’Ajuntament de València, que apunta l’exalcaldessa com a cap de l’operació i casualment Rita Barberà, avui la Dama Aforada, aconsegueix lloc al Senat com a membre d’una comissió permanent. L’exalcaldessa passa a ser senadora, condició que impossibilitarà que el jutge que porta el cas la pugui imputar. Si vol fer-ho haurà de traslladar la causa al Tribunal Suprem.
Haurem de qüestionar la santedat de l’Ordenament Jurídic: en aquest país, tant de Toro i Pandereta, els aforaments serveixen perquè les responsabilitats polítiques quedin sense depurar. No és la primera vegada, abans de Rita es van aforar, per exemple, Garcia Pelayo i Gerardo Camps. I el conjunt de la Família Reial, quan al 2014, una setmana abans de l’abdicació de l’exmonarca, la LOPD va fer extensiu a tota l’estirp l’aforament que la Constitució preveu per la figura del Cap d’Estat.
La Dama Aforada modera les aparicions públiques, la imatge en neopolítica ho és tot. Li ha arribat l’hora de l’anonimat. No fa declaracions, no s’entaula als restaurants usuals i fa trenta dies que no apareix pel Senat. La que fou l’alcaldessa del carisma, riallera, populista, amant de passejades amb Ferrari i de remenar les gangues al mercat. La defensora de petards, fogueres i Falles, acostumada a viure a ‘tope’, a cremar nits, a cremar dies, gasolina i mandats, avui ha de resguardar-se en la discreció i el silenci per fer-se amb el lloc de Ninot Indultat.
Deixa antologia política –Todos los políticos reciben regalos , advertències -Ni han podido ni podrán llevarme por delante. I un hit memorable: El Caloret Faller. Malgrat l’aforament la pugui dispensar de passar comptes amb la justícia per tots aquells delictes que podria haver comès, juraria que ella preferia continuar essent la dama desaforada que era.
