Cookie control
Dijous, 19 de Setembre de 2019

La gran victòria de la CUP

04 de Gener de 2016, per Carles Ribera

Els guanyadors de la rifa efectuada per la CUP aquest diumenge són: Mariano Rajoy; Pedro Sánchez; Albert Rivera; Isidre Fainé; Josep Oliu; Joan Rosell; Joaquim Gay de Montellà; José María Aznar; Pablo Iglesias; Felip VI de Borbó; Joan Carles I de Borbó; els senyors i senyores socis del Cercle d'Economia; els il·lustres membres del Círculo Ecuestre; el ministre José Manuel García Margallo; el ministre Rafael Català; José Bono; Felipe González; Josep Antoni Duran i Lleida; Francisco Pérez de los Cobos i el seu equip complet de magistrats del Tribunal Constitucional, els noms dels quals no desplegaré un a un per fer una mica de lloc i poder citar la llista dels premiats de la manera més exhaustiva que sigui possible donades les limitacions d'espai a què obliga l'edició en paper d'aquest article. Continuo: Esperanza Aguirre; Susana Díaz; Rosa Díez; Jorge Fernández Díaz; Inés Arrimadas; Antonio María Rouco Varela; Antonio Cañizares; Soraya Sáenz de Santamaría; Pedro J. Ramírez; Carme Chacón; Alícia Sánchez-Camacho; Albert Boadella; Mario Vargas Llosa; el conde de Godó, Màrius Carol, Enric Hernández; Paco Marhuenda; Federico Jiménez Losantos; Joaquim Coll.

Podríem continuar però ho deixem aquí perquè la resta més o menys són coneguts, saludats o amics dels que acabo de citar. Tota una tropa de lluitadors incansables amb els genolls pelats d'arrossegar-se per la bardissa de la revolució anticapitalista, de l'alliberament de les classes oprimides i populars, de l'esquerra alternativa. El tip de riure que deuen estar fent-se tots a casa, acaronant el gat amb un somriure murri amb la copa de brandi i el cigar havà. Aquests són els afavorits per la decisió d'ahir, els que de moment surten victoriosos. Els de sempre. Els de tota la vida. Els de dalt.

El milió nou-cents mil llarg de catalans que vam creure il·lusionats que una majoria absoluta era suficient per arribar la independència, defugim el dramatisme habitual de l'èpica catalanista de les millors catàstrofes i continuem jugant. Si res ni ningú no ho evita aquesta setmana, al març tornaran a posar els bombos.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Albert   05 de Gener de 2016

Tindrem la independència si ens la mereixem

La Cup finalment ha fet el que havia promès: no donar suport a Artur Mas i Junts pel Si també s'ha mantingut en la seva postura de que el candidat seu era Artur Mas. Podem no estar-hi d'acord, però penso que no és just desprestigiar-los justament per complir els proposits que s'havien marcat.
Ara, suposant que es facin eleccions al març, la decisió no estarà en els partits sinó en el vot que donem les persones que participem en les eleccions.
La independència és prou important com per mantenir-nos ferms les nostres conviccions i només l'assolirem si ens la mereixem com a col·lectiu.

josep  05 de Gener de 2016

Be Sr. Carricondo, comensen a

Be Sr. Carricondo, comensen a toca de peus a terra,dien veritads,i sobre tot sense tenir que amagarse la cara

J. A. Carricondo  04 de Gener de 2016

Les teories són molt boniques!

El resum de tot plegat és que s'han fet, es fan i es faran unes despeses inútils, innecessàries i esperpèntiques per no res. Qui perd és el conjunt dels habitants i, a més, dona oxigen als estatalistes, centristes i 'españolistas' per llençar més escombraries. Fer prioritaris els somnis sense tenir en compte el terreny que tens sota els peus condueix al desgavell.

ep  04 de Gener de 2016

llorones

Como os gusta llorar a los independes... Si hubieseis ganado por mayoría no haría falta la CUP. Si lo que queríais es la independencia por delante de todas las cosas, hubiéseis apartado a el mesias. Pero es que encima, siendo mayorías tampoco tendríais vuestro ansiado deseo. Por tanto nos toca aguantar décadas de lloriqueos y victimismos. Pero ya estamos acostumbrados