Cookie control
Diumenge, 18 d'Agost de 2019

La identitat

17 de Desembre de 2015, per Xavier Guarque

La pel·lícula Ocho apellidos vascos, i la seva seqüela Ocho apellidos catalanes, em fa pensar en com som de diferents, també en el sentit de l'humor. Mentre aquí ens sabem enfotre de tot, començant de nosaltres mateixos -vegeu Polònia, de TV3-, allí es ven l'enriure's dels altres però, sobre ells... ja veuríem.

Per comprovar-ho, i ja que els creadors d'aquestes pel·lícules diuen que han deixat la porta oberta per una tercera, que podria ser "Ocho apellidos gallegos", que en facin també una amb el títol de “Ocho apellidos castellanos”. A veure si hi ha el mateix “calaix”.

Es va construir una simbologia, inalterable en el temps, en què es considera que només hi ha una identitat nacional que mai pot ser discutida, i a la que no se li pot faltar el respecte. Per això, utilitzar i caricaturitzar, com s'ha anat fent, altres identitats existents, com poden ser la catalana, la basca o l'andalusa fa gràcia, i no representa el sacrilegi i la falta que seria fer-ho amb “la identitat”.

Tot i que, incloure en un mateix paquet l'andalusa és un error perquè, quants andalusos hi ha que vegin la seva Andalusia com una nació sobirana, o independent? I per contra, quants n'hi ha que no se sentin espanyols? La seva identitat, que sempre serà l'andalusa, està diluïda dintre de la considerada "normal", inclús moltes de les seves manifestacions són agafades per representar el folklore espanyol.

De la part humorística del tema, pel mateix preu, també es pot passar a la part que maleïda la gràcia que fa, doncs, en el nostre cas en concret, hem de passar-nos la vida mirant molt bé que fem i com ho fem, entomant tot el que es pugui dir de nosaltres i mesurar molt bé que diem.

Ens tenen simplement com a llogaters d'una habitació del pis que, malgrat ser de tots, consideren de la seva propietat, amb els que és difícil d'entendre's, entre altres pegues perquè parlem rar però... mentre paguem. Si seguim pagant, és senyal que estem bé en una habitació quan, amb el que paguem, podríem viure en un pis de propietat.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ramon Salvat - Reus  18 de Desembre de 2015

identitats....

El que mi em cansa, és que alguns oblidin una cosa bàsica, d’on venim, quins son alguns dels nostres orígens, per sort , barrejats de terres d’arreu; el que em cansa, i ja molt, és aquest sentit de sentir-se superior als nostres veïns, amb qui som, en moltes coses, totalment igual, el qui a mi en casa, i encara mes, és que alguns “nous patriotes” que heu descobert no fa massa la “bona nova” , no us assabenteu encara que els de Reus, per exemple, tenim tantes coses en comú o mes amb la gent de Vinaròs o de El Pedreguer que les que tenim amb la gent d’Olot o Figueres: i continueu persistint en donar-nos la tabarra als qui pensem que no s’arregla res de res amb aquest nou idíl•lic, irreal, insolidari (i reaccionari) nou estat que prediqueu.

ep  17 de Desembre de 2015

identidad vs nacion vs complejo de superioridad

Debe ser muy triste esconderse detrás de una "identidad" para sentirse moralmente superior. Que tendrá que ver una identidad con una nacion o una soberania.. Hay otras muchas películas que se ríen de nosotros mismos en general y en particular por el típico franquista casposo, por ejemplo torrente , la cual ud. ni la nombra. Yo en las dos peliculas no he parado de reir y entiendo que a ud. le moleste porque de eso se trata , de reirse o de molestar a los totalistas. Por cierto, a mi, ni se le ocurra menterme en su saco de catalanes soberanistas, que lo hace siempre y creo que va equivocado con los números. El símil de la habitación es bastante infantil y falso. Si hay tercera saga de la pelicula iré a verla y me reiré igual de este país de pandereta.