Cookie control
Dijous, 21 de Novembre de 2019

La infàmia de la cúpula del PSOE

28 d'Octubre de 2016, per Jesús Gellida

El comitè federal del PSOE va decidir per 139 vots a favor i 96 en contra facilitar la investidura de Rajoy. Comandats per la federació andalusa s'imposa la postura de la gestora de regalar sense condicions la investidura als populars, es descarta la possibilitat d'una abstenció parcial i s'aprofundeix en la ferida oberta amb la dimissió de Sánchez.

Les intencions de "cosir" i de "conciliar" el PSOE són actualment una quimera amb el canvi de rumb històric, ja que el que està succeint realment és que s'està estripant el partit per l'enfrontament amb el PSC, amb la resta de diputats díscols i amb una majoria de la militància. En aquest sentit el PSC va ratificar en el seu consell nacional el No a Rajoy argumentant que "cal assegurar la utilitat del PSC com a instrument polític per als ciutadans que se senten progressistes i catalanistes". Una decisió que s'emmarca dins del context català i que és una posició per a la supervivència d'un PSC que es pot veure fagocitat a curt termini per En Comú Podem. Aquesta decisió és considerada per la gestora del PSOE com una ruptura unilateral de la lleial unitat d'acció i apel·la a la sensatesa dels i les diputades a l'hora de votar en la investidura. Caldrà veure com evoluciona la relació del PSC amb el PSOE que es podria fins i tot trencar; situació que acabaria d'enfonsar als socialistes. Per altra banda, hi ha també més diputats díscols que ja han fet públic que trencaran la disciplina de partit votant No a la investidura del candidat popular i altres que estan indecisos. Es calcula que, comptant amb els del PSC, hi ha entre 15 i 20 diputats al Congrés que desobeiran la imposició del comitè federal del PSOE. Veurem en aquest cas quina és la reacció de l'actual cúpula del partit i si se'ls expulsa; posició que partiria formalment el partit en dos. Finalment milers de militants socialistes s'estan mobilitzant a través de les agrupacions locals aprovant resolucions defensant el No a Rajoy. Saragossa, Castelló, Almeria, Albacete o Cadis són alguns exemples. Cal advertir també que més de 90.000 firmes recollides favorables al No constaten que les bases socialistes no oblidaran fàcilment que es tombés al primer secretari general elegit en primàries i tampoc que s'entregui el govern als populars.

Aquesta situació confirma la crisi històrica en què es troba un dels puntals del règim del 78 que amb la cessió del govern al PP ha optat per la continuïtat de les polítiques econòmiques i socials ascaricides, per la corrupció i per la manca de diàleg per resoldre la relació entre Catalunya i Espanya. Una crisi que no afecta només al PSOE sinó al sistema de partits espanyol i que suposa la fi del "turnisme" entre els partits d'un bipartidisme que s'enfonsa. Una crisi de la socialdemocràcia espanyola reconvertida en social-liberalisme que ja no representa els interessos de les classes populars i treballadores sinó els de les grans corporacions econòmiques, financeres i mediàtiques. Un PSOE que està cavant la seva pròpia tomba i que tard o d'hora serà reemplaçada per altres forces polítiques que si representen aquests interessos socials.

L'esmena a la totalitat del règim del 78 en general i del bipartidisme en particular que va suposar el 15M i el posterior sorgiment de Podemos, de les confluències i dels ajuntaments del canvi com Barcelona, Madrid o Cadis -entre molts altres-, constaten l'allunyament d'una majoria social respecte a les elits polítiques, en aquest cas, socialistes que des de fa tres dècades abracen el neoliberalisme com a rumb en les seves polítiques públiques i que tenen el seu punt culminant en la capitulació davant dels populars en una immolació per intentar salvar un règim i un partit que fan aigües.

Finalment, després de més de 300 dies de govern en funcions, aquest cap de setmana Rajoy obtindrà una majoria suficient per a la investidura en segona votació amb els suports de Ciutadans i de part del PSOE, obrint-se així un nou període polític a les institucions i als carrers. Una investidura reeixida que és el preludi d'uns nous pressupostos que ja han d'incorporar retallades per 10.000 milions d'euros, segons la UE, en un pla d'ajust fins a 2017 i en els quals el PSOE -o el que quedi del partit-, es veurà obligat a recolzar per "responsabilitat" d'Estat sent partícip, una vegada més, de les polítiques ascaricides i neoliberals que tant sofriment causen a la majoria de la població.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. C. O.  28 d'Octubre de 2016

Si coneguessin la vergonya...

Si es pot trobar un argument per veure aquesta vergonya es pot simplificar dient: 'mareta, deixem com estic'. El comandament marental arribat de les terres conquerides per altres pobles, fa centenars d'anys, acabaran d'espatllar-ho tot, i no és fàcil!