El dia 13 de maig va venir a Reus Lluís Pasqual per parlar del seu llibre De la mano de Federico i del poeta. A la sala Miquel Ventura de la Biblioteca del Centre de Lectura el director teatral reusenc va donar moltes pistes sobre la vida i obra de Federico García Lorca. Al destacar l’aureola i la llum que la seva presència produïa ens va evocar el muntatge que fa uns anys va portar al Teatre Bartrina, el 5 d’octubre de 1998, Como canta una ciudad de noviembre a noviembre amb la delicada interpretació de Juan Echanove amb un piano solitari com a escenografia i la taca de llum que l’actor irradiava. Una conferència que Isabel García Lorca va suggerir a Pasqual que la portés als escenaris.
Lluís Pasqual no és només un gran director de teatre: és una persona que per tal de dirigir espectacles va fins al fons del tema, busca les arrels, investiga què i perquè dels personatges, coneix les voluntats de l’autor que versiona. En el cas de García Lorca l’obra i trajectòria del poeta granadí l’ha perseguit des de sempre, li fascinà la seva escriptura, les seves gires amb la companyia “La Barraca” i n’ha volgut saber-ho tot. Va beure, mentre va ser possible, de les fonts més pròximes al poeta: la seva germana Isabel, Rafael Alberti, Pepín Bello,… Se n’ha acabat imbuint i per això diu, figuradament, que “Federico és el seu germà”.
De les més de vuitanta direccions teatrals de Lluís Pasqual una desena han estat sobre textos de García Lorca. Alguns d’aquests muntatges hem tingut la sort de veure’ls a Reus, com el de la conferència interpretada per Echanove. Un altre, “La oscura raíz”, va ser estrenat a Reus, al Teatre Bartrina, amb motiu de la reinaguració del teatre el 22 i 23 de maig de 1997 i va comptar amb la magnífica interpretació de Núria Espert i el mateix Lluís Pasqual, un espectacle que posteriorment va fer girar per tot el món. L’espectacle de dansa sobre “Mariana Pineda” que de la companyia de Sara Baras es va programar al Teatre Fortuny l’any 2004.
A Barcelona hem pogut gaudir l’any 1986 d’un dels muntatges de referència del teatre espanyol de tots els temps, ja fa trenta anys: “El público” al Mercat de les Flors. També vam poder veure “Comedia sin titulo” el 1989 al Teatre Romea, “Los caminos de Federico” el 1992 al Teatre Lliure i “La Casa de Bernarda Alba” el 2011 al Teatre Nacional de Catalunya.
Fora del circuits nacionals hem tingut l’oportunitat d’assistir a la seva versió de “Donna Rosita la nubile” al Piccolo Teatro de Milano l’any 2010, un altre espectacle ple de llum i poesia.
Lluís Pasqual ha comptat, per donar a conèixer la figura de Federico amb dos actors descomunals: Alfredo Alcón i Núria Espert, amb els que ha recorregut moltes parts del món, sobretot Espanya i Llatinoamèrica. A vegades per interpretar conjuntament muntatges com “Haciendo Lorca” i altres per encapçalar repartiments com els de “El Público” i “Los caminos de Federico” (Alcón) o “La casa de Bernarda Alba” (Espert).
En la presentació del llibre al Centre de Lectura, Dolors Juanpere en va fer una síntesi molt explícita: “El director, es psicoanalitza ell mateix relatant-nos anants i vinents, ens planteja interrogants que tenen resposta i altres que no en tenen, estímuls, entrebancs, dubtes, acompanyaments que ha viscut durant la seva trajectòria amb el poeta. Se’ns parla de com el pensament, l’expressió i la sensibilitat d’un poeta han afectat a un home de teatre, un ésser humà que es dedica a un ofici, un art, tan fràgil, tan efímer, tan lligat a la naturalesa humana com és el de explicar històries, contes, als nens per ajudar-los a dormir... o a despertar-se. Pasqual ens diu que això ho fa de la mà d’un poeta”.
Una bona vetllada la d’aquest dia de maig al Centre de Lectura que ens reconcilia amb la humanitat i que deixa entreveure que darrere de la superficialitat que ens aclapara encara hi podem trobar substància.
