La majoria silenciosa

Des que va començar el debat sobre el dret a decidir els que s'oposen a la consulta sobre el futur polític de Catalunya (un sector del PSC, PP, C's, grups d'extrema dreta i diverses plataformes cíviques) i el govern espanyol apel·len a la majoria silenciosa que no se sent representada per les organitzacions signants del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En nom d'aquesta majoria silenciosa es nega el dret a realitzar la consulta. És possible quantificar, encara que sigui aproximadament, què representa aquesta majoria silenciosa?

D'una banda, Catalunya tancarà l'any 2014 amb un total de 7.513.000 habitants (Idescat) i, segons la distribució per grups d'edat, en resulta una projecció de 6.300.000 persones majors de 16 anys. Tanmateix, aquesta xifra inclou més de 800.000 estrangers residents a Catalunya majors de 16 anys, que no sempre compleixen els requisits mínims per votar (residència d'un any per a ciutadans de la UE i de tres anys per a la resta). Si considerem que en les darreres eleccions (Parlament de Catalunya, novembre del 2012) el cens electoral era de 5.413.868 votants majors de 18 anys sobre una població total de 7.571.000 habitants, resulta que obtindríem un cens electoral que incrementat amb els grups d'edat de 16 i 17 anys i una quarta part dels estrangers residents donaria un total d'uns 5.770.000 possibles votants.

De l'altra, des de 1977 s'han viscut a Catalunya 37 conteses electorals (7 al Parlament Europeu, 10 al de Catalunya, 9 municipals i 11 al Congrés dels Diputats) i 5 referèndums (1978, Constitució Espanyola; 1979 i 2006, Estatuts; 1986, OTAN; 2005, Constitució europea), amb una abstenció màxima del 63% (Parlament Europeu, 2009) i una mínima del 17% (Congrés dels Diputats, 1977). Per grans cicles electorals l'abstenció mitjana ha estat del 35% (del 39% amb les europees).

En definitiva, l'abstenció abasta una forquilla que per terme mitjà tendeix a situar-se entorn del 30% i el total de votants possibles oscil·laria al voltant dels 4.000. 000. A partir d'ací, la darrera enquesta del CEO (setembre del 2014) preveu que si demà se celebressin eleccions els partits clarament favorables a la consulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) obtindrien el 45,1% dels vots; mentre que els clarament contraris (PP i C's) sumarien el 4,4%. Quedaria per veure quina és l'actitud respecte a la consulta dels votants del PSC (5,8% dels vots), de Podemos (6,2%) i d'altres partits (2,4%). Per acabar, els vots nuls o en blanc (5,8%) i les respostes no sap, no contesta, no votaria o no podria votar arriben al 30,3%, dels quals probablement un 21,2% acabarien votant, amb una participació del 70%.

A partir d'ací cadascú que extregui les conclusions que consideri pertinents, però ja se sap que les enquestes solen equivocar-se. Així doncs, l'única manera raonable per saber quin és el pes d'aquesta suposada majoria silenciosa contrària a la consulta és votant. Però un estat en descomposició pels efectes de la corrupció, que malauradament també és present a casa nostra, disposa encara d'institucions –tot i que sota sospita i mancades de credibilitat després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006– per suspendre ja no la consulta, que no tenia efectes jurídics, sinó àdhuc el procés participatiu del proper diumenge. I és que, com s'ha dit fins a la saturació, la qüestió no és jurídica, sinó política. La qüestió de fons no és la independència o no de Catalunya, sinó si els ciutadans de Catalunya tenen dret a decidir el seu futur polític.

Conclusió: davant del bloqueig imposat pel govern i les institucions espanyoles i la seva evident al·lèrgia a les urnes, cal que en la jornada del nou 9-N s'escolti clarament un cop més la veu d'aquesta “altra majoria” favorable al dret a decidir.

Antoni Segura és escriptor i doctor en Història Contemporània de la UB.