Divendres, 19 d'Abril de 2024
Ara que hem deixat enrere el carnaval, cal abandonar la sàtira per uns instants i reprendre debats importants per una ciutat on qui governa sembla que es permeti estar eternament “de festa.” Un govern que viu atrapat en la “mediatització” i, fins i tot, “l’espectacularització” que Mazzoleni i Schultz ens avançaven a finals dels anys 90 i que ja no ens és estranya en el nostre dia a dia. Ens hem acostumat a una dinàmica en què la política respon a l’escenificació. I aquesta és, de moment, la dinàmica que pren un tema central pels ciutadans i les ciutadanes de Reus: la participació.
A Reus, existeix una regidoria dedicada a la Participació, ciutadania i transparència que actua en el marc d’un govern que no fomenta la participació, ni la posa al servei de la ciutadania. Una regidoria que veu restringida la seva activitat a l’àmbit de la diagnosi i la definició “d’estratègies, plans, projectes i directrius” i que, per tant, té poques possibilitats reals que les decisions adoptades transcendeixin l’elaboració d’informes.
Aquesta visió dista molt de la “participació ciutadana” tal com nosaltres l’entenem. Quan pensem en “participació ciutadana” pensem en una participació que hauria de transcendir la regidoria i ser aplicable a la majoria de sectors que abasta la gestió pública; no com una funció aïllada. No entenem que la Regidora de Participació, ciutadania i transparència de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, afirmi que “els mecanismes de participació no han d'interrompre la tasca de govern” quan precisament és l’objectiu de la participació ciutadana poder incidir en les decisions polítiques que es prenen durant la legislatura.
Cal que no es redueixi el paper del ciutadà a un vot cada quatre anys inspirat en una “democràcia delegativa”, sinó que caldria considerar-lo part activa en els processos de formulació, aprovació i aplicació de les polítiques públiques. És cert que l’elaboració del futur Reglament de Participació ha comptat amb la col·laboració de reusencs i reusenques, però, precisament perquè l’hem viscut en primera persona, podem afirmar que no ha estat més que un acte organitzat amb voluntat d’argumentar que no se’ns ha deixat fora.
Un altre cas que denota la manca de preocupació per aquest tema és el mal anomenat “Registre ciutadà.” La realitat d’aquesta eina que, suposadament, recull les dades d’aquelles persones que han manifestat explícitament el seu interès per estar informades de l'activitat municipal i desitgen participar en els òrgans i processos que l’Ajuntament porti a terme, és que no funciona de manera activa. És a dir, que no funciona, cosa que significa que ni tan sols aquell grup de persones que desitgen participar del dia a dia municipal poden fer-ho.
Això és més greu quan es tracta de temes cabdals per la ciutat, en què tampoc sembla que la suposada voluntat de fer participar la ciutadania sigui una prioritat. En tenim un exemple en el pacte de ciutat per la salut que es va signar el passat 15 de febrer. Més enllà de les mancances evidents en el contingut del pacte, en l’aspecte formal aquest és un acord gestionat als despatxos entre els diferents partits on en cap moment s’ha demanat de forma oberta la participació de la població.
Un pacte de ciutat no pot ser-ho si no té en compte les opinions de les persones que hi viuen. No sabem què preocupa més als reusencs sobre la situació de l’hospital, ni quines propostes tenen o com creuen que s’hauria de resoldre aquest tema. Fins que no incorporem la participació com a fet transversal en totes les qüestions que afecten les persones no podrem parlar realment de participació ciutadana. Només podrem ser espectadors de les decisions polítiques que se’ns ofereixin, convenientment articulades per no ser res més que això: un espectacle.
Sergi Martín Arbós és membre de la plataforma denouReus.
Malauradament és cert!
De forma majoritària els polítics creuen ser el cap i la cua dels temes. No és habitual que el personal pugui participar, a menys que facis de paparra i donis guerra. Potser per por a perdre l'estatus no accepten que vinguin gaires aportacions de fora. Si pertanys a una entitat o similar és una mica més fàcil.
