Cookie control
Dimecres, 19 de Febrer de 2020

La partida pel referèndum

09 de Febrer de 2017, per Jesús Gellida

L'aprovació dels pressupostos, la judicialització del procés sobiranista, el fracàs de l'operació diàleg i l'arriba a la fase final de concreció de la proposta de referèndum o referèndum fan inevitable el xoc de trens entre Catalunya i l'Estat espanyol.

El sí de la CUP als pressupostos de Junts pel Sí que s'aprovaran al març facilita el full de ruta d'un govern català que ja no té més excuses per dilatar el procés. Un suport que condiciona els pressupostos al referèndum i que no està exempt de contradiccions dintre de l'esquerra independentista. Els posicionaments de la CUP i la mobilització popular (com la de la comunitat educativa) han arrancat algunes concessions en matèria social, no obstant això, són cessions insuficients per revertir les retallades convergents dels darrers 5 anys. En aquest sentit, els pressupostos no han abordat la necessària reforma fiscal progressiva per gravar més a qui més té i establir així un canvi de model favorable a la majoria social. Uns pressupostos continuistes que no són els més socials de la història i que fan olor de Convergència.

En un pas més en la judicialització de la qüestió catalana ha començat amb un gran ressò mediàtic, també internacional, el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau acusats de desobediència i prevaricació com a responsables de l'organització del procés participatiu del 9N. Posar les urnes mai pot ser delicte, tampoc en el cas del multi-referèndum organitzat a Catalunya per desenes d'activistes de moviments socials que l'anterior govern de Mas va criminalitzar i perseguir. No obstant i sense oblidar el cas de Francesc Homs, el judici que pot accelerar els esdeveniments és el de Carme Forcadell, segona autoritat política de Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investiga si la presidenta va cometre un delicte de desobediència en permetre el debat i votació al Parlament de les conclusions de la comissió del procés constituent. Unes actuacions que diuen molt poc de la democràcia espanyola mentre el nivell d'impunitat de la corrupció és escandalós.

Un cop fracassada l'operació diàleg comença l'operació precinte com a resposta del govern de Rajoy al full de ruta sobiranista que exigeix un tracte bilateral amb el govern de l'Estat, tal com es va escenificar amb l'absència de Puigdemont a la Conferència de presidents autonòmics. Aquesta operació diàleg només ha servit per constatar la negativa dels populars a negociar la possibilitat de realitzar un referèndum, alhora que per teixir aliances entre els de Rajoy amb les autodenominades forces constitucionalistes com el PSC i/o, sobretot, Ciutadans amb Inés Arrimades com interlocutora. Precintar escoles, treure les competències en educació i amenaçar fins i tot amb suspendre l'autonomia aplicant l'article 155 de la Constitució espanyola són les mesures coercitives que els populars estudien per evitar el referèndum. "Una resposta ferma i proporcional al desafiament de Puigdemont" són les paraules textuals dels portaveus de l'executiu popular.

Mentrestant els i les 72 diputades independentistes del Parlament continuen treballant en la concreció de les lleis de "desconnexió": la llei de transitorietat jurídica, que definirà Catalunya com una "república de dret, democràtica i social", la de la hisenda pròpia i la de la seguretat social. Unes lleis que estan supeditades a la pantalla actual del referèndum i de com portar-lo a terme perquè sigui efectiu. L'ampliació de les aliances a la resta de l'Estat i la internacionalització del procés són imprescindibles per exercir el dret a decidir, però també ho és fer net i acabar amb l'ombra de la corrupció que esquitxa a una part del govern vinculat a l'antiga Convergència i el seu finançament.

L'aposta per al "referèndum o referèndum" proclamada per Puigdemont, recolzada pel govern català i els seus socis de la CUP i sempre defensada per l'amalgama que conforma En Comú Podem s'està articulant a través del Pacte Nacional pel referèndum. Un Pacte amb el suport d'una àmplia majoria parlamentària i de desenes d'entitats de la societat civil on s'ha consensuat un manifest que es basa en el fet que Catalunya és una nació i en què el marc jurídic espanyol permet una consulta d'autodeterminació. El govern de Catalunya reitera que el referèndum serà vinculant, des d'En Comú Podem s'exigeix que sigui efectiu i amb garanties per no repetir un 9N i el govern central refusa negociar. Una situació que comporta de facto que les relacions entre Catalunya i l'Estat entrin en una nova fase de confrontació entre legalitats i legitimitats.

Les cartes estan damunt de la taula i la partida arriba a un dels seus punts àlgids on la causa contra Forcadell, actualment en fase d'instrucció, pot fer precipitar el desenllaç. Referèndum al setembre o avançament del mateix si hi ha inhabilitació de la presidenta del Parlament, són les opcions defensades pel govern de Junts pel Sí i per la CUP. Això no obstant, no cal oblidar la possibilitat d'una tercera opció, la via defensada per al tinent batlle de Barcelona, Jaume Asens, que proposa celebrar el mateix dia unes eleccions i el referèndum. Sigui l'opció que sigui, cal tenir clar que no es pot deslligar el dret a decidir de la justícia social i que la mobilització popular continuarà sent tan necessària com imprescindible per defensar i exercir totes les sobiranies.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Amargura de vermut  13 de Febrer de 2017

Vosotros la CUP...!!!

Sí, los de la CUP, sabéis lo que es dialogar? Por lo que observo solo sois vosotros y vuestras ideas. Por que el diálogo os lo pasais por el forro de las pelotas. ¡Que os den morcilla, y si es de Burgos mejor! Fuera la CUP.