Fer por. Espantar. Atemorir. Maneres diferents d'esmentar aquesta pràctica perversa que consisteix a amenaçar la gent amb la intenció de desmobilitzar-la i de neutralitzar-ne l'esperança, la il·lusió i la raó. Si Ara és l'Hora (aquest conjunt d'accions sobiranistes impulsades per Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana) és la campanya de l'esperança per la República Catalana independent, pel nou país lliure que construirem entre tothom, qui fa la de la por de quedar-se a Espanya? La por venç l'esperança. La por és un sentiment més fort que l'esperança. De vegades, la por es vol dissimular i aleshores pren altres formes com ara la que fomenten els qui encara romanen a UDC, que en volen dir seny, de la por d'avançar, i, doncs, la prudència mal entesa i excessiva els fa trair la causa catalana.
Si, emprant una expressió col·loquial, estàs cagat de por, per moltes esperances de fer coses que tinguis, no fas re perquè la por et paralitza. L'Estat Espanyol fa por, fa la campanya de la por d'anar-se'n d'Espanya: que si no es pagaran les pensions, que si ens empobrirem, que si tomba i que si gira... Al referèndum sobre la independència d'Escòcia, hi va guanyar la por (ho van reconèixer molts votants del no) i també la mentida (les falses promeses del govern britànic de donar àmplies millores a l'autogovern escocès). I a Catalunya? Pensem-hi i, tot seguit, actuem posant-hi remei. Perquè algú bé hauria de fer-la, la campanya de la por de restar a Espanya: la por de no refer-se de l'atur durant anys i panys a Catalunya perquè l'Estat espanyol ens pren els diners i impedeix així que el govern català pugui invertir en el foment de l'economia productiva, en el suport als autònoms i a les petites i mitjanes empreses, per exemple. O la por de trigar massa temps a poder dotar com cal les beques de tota mena per lluitar contra la pobresa i a favor de l'educació, la recerca... O la por d'acabar engolits per la cultura monolingüe espanyola a l'escola o al cinema. O la por d'estar sotmesos a un poder judicial sospitós de manca d'independència.
Ara que ja sabem quines llistes independentistes hi haurà per votar el proper 27S, potser ja fóra hora, després del parèntesi d'aquests darrers mesos en què s'han esmerçat tantes energies a aclarir el mapa electoral de l'independentisme, de dedicar temps i recursos a divulgar els arguments a favor de la independència de Catalunya i també a explicar de quin munt de coses hauríem de tenir por els catalans si optàvem per romandre en aquest Estat espanyol massa fallit, poc democràtic i tan espaordidor. Fer por, sí, però amb la raó i a fi de bé.
Biel Ferrer Puig és filòleg.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics