Divendres, 27 d'Octubre de 2017

La portada

19 d'Agost de 2017, per Xevi Xirgo

Hi havia, ahir, en el nostre gremi, tota una discussió sobre on són els límits de la informació i de les imatges que es publiquen. S’hi val tot? S’han de publicar, a la portada del diari o allà on sigui, les imatges amb cadàvers estesos al terra en plena Rambla de Barcelona? Aquest diari ahir va optar per no fer-ho. Ni va posar aquestes fotos a portada, ni a dins del diari, ni a l’edició digital va reproduir vídeos amb imatges esfereïdores. El debat no és tan simple com sembla, perquè és cert que les imatges amb els cadàvers estirats a la Rambla dijous resumien a la perfecció la barbàrie del dia. La imatge, certament, valia més que mil paraules. Però era absolutament innecessària.

Allò que els mitjans volíem transmetre (desolació, pànic, crueltat...) es podia transmetre sense ofendre els afectats i sense furgar innecessàriament en la tragèdia. La línia entre el periodisme informatiu i el sensacionalisme és molt fina, i sempre val més quedar-se curt que no pas passar-se de frenada. Així ho vam creure, i desenes de lectors ens ho van agrair al llarg del dia d’ahir. Aquest diari no va ensenyar fotografies innecessàriament cruels de l’atemptat de Barcelona, com tampoc ho havia fet dels de Niça, d’Estocolm, de Berlín, de Londres i, malauradament, de tants altres.

Perquè pensem que es pot informar sense travessar segons quines línies. Han vist o sentit vostès l’anunci de la campanya de Trànsit que reflexiona sobre la necessitat d’arribar a zero víctimes a les carreteres catalanes? Han vist la cara que hi posen els voluntaris quan s’adonen que els morts de l’anunci són parents seus? Els canvia l’expressió. Preguntin-se, doncs, quina foto voldrien vostès haver vist al diari si entre els cadàvers de la Rambla hi hagués el seu fill, la seva parella o el seu pare. I pensin si reenviarien perWhatsApp segons quins vídeos de l’atemptat amb la mateixa tranquil·litat que ho van fer milers de persones. Segur que no. Ser periodista no ha d’estar forçosament renyit amb tenir sentit comú. Encara que ahir, llegint els editorials i alguns articles d’opinió (vergonya aliena) d’El Mundo i d’El País, pogués semblar-ho.

Xevi Xirgo és director de El Punt Avui, mitjà on s'ha publicat aquest article.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)