Un dia, el filòsof i matemàtic gal·lès Bertrand Russell (1872-1970) anava en bicicleta camí de Winchester i es va despistar. Va parar davant d’una botiga i va entrar a preguntar a l’amo de l’establiment quin era el camí més curt per anar a Winchester. El botiguer li va repreguntar a un altre home que estava a la rebotiga. “Aquest home vol saber quin és el camí més curt per anar a Winchester”, li va dir. “A Winchester, diu?”, va reblar la veu que sortia del darrere. “Sí.” “El camí per anar a Winchester?” “Sí.” “I pregunta pel camí més curt?” “Sí.” “Doncs no en tinc ni idea”, li respon. I Russell diu que va haver de sortir de la botiga sense saber què havia entrat a preguntar-hi. En els debats filosòfics, aquesta anècdota la posen d’exemple de com una mala comprensió del llenguatge, una confusió o un malentès lingüístic poden suposar un obstacle.
Aquest fet el va recordar Josep Maria Bricall, que va ser secretari de Presidència i conseller de Governació de la Generalitat entre els anys 1977 i 1980, en un seminari que es va organitzar fa uns dies al monestir de Poblet per commemorar el 40è aniversari del retorn del president Tarradellas. Bricall –el qual, per altra banda, es mira de reüll l’actual procés català– ho va explicar just quan faltaven dos dies perquè el president Carles Puigdemont anunciés la data i la pregunta del referèndum: el dia 1 d’octubre, la data; i “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”, la pregunta. Bricall deia, abans que es fes públic aquest preuat anunci, que “l’aproximació a la pregunta és decisiva”. I sobre la pregunta triada per l’actual govern català no hi pot haver vacil·lacions. Bertrand Russell, que també va justificar la legitimitat de la desobediència civil en circumstàncies determinades i sota governs formalment democràtics, en podria fer tot un tractat, sobre la lògica d’aquesta pregunta que hem de respondre els catalans el dia 1 d’octubre.
