Dimecres, 12 de Desembre de 2018

La ràbia, mala companyia

27 de Novembre de 2018, per Xavier Guarque

A Catalunya sempre hi ha hagut persones que pensen i viuen en català i persones que pensen i viuen en castellà, i ara no ha passat res més que posar-se de relleu que no tenen res a veure unes amb les altres, per molt que aquí sempre han conviscut sense problemes. Bé, sempre fins a la irrupció d’un determinat partit polític que, ara ja pot quedar clar per a tothom, va néixer -precisament a Catalunya- per radicalitzar i fer del valor de la convivència entre diferents un fet que ho fa tot irrespirable. Aquest ha potenciat, si calia, un discurs enverinat que ha esdevingut en ràbia.

La ràbia va començar amb l’excel·lent gestió -reconeguda internacionalment- en l’atac jihadista de l’agost del 2017 per part dels Mossos i de la comunicació del seu major Trapero; va seguir amb la imatge de les urnes per terra, mar i aire per part d’un nombre més que excessiu de les forces de seguretat de l’Estat, i, per acabar-ho d’adobar, per la no aconseguida presó del president Puigdemont, intentada per tots els mitjans i maneres possibles, també inventades.

En aquest panorama, l’entossudiment d’una bona part de catalans en l’intent republicà, o independentista, s’ha d’escarmentar, com històricament sempre s’ha fet quan ha sorgit. Abans bombardejant Barcelona i afusellant a qui es considerava convenient, i ara mitjançant empresonaments preventius a tort i dret mentre es busquen desesperadament arguments que puguin servir judicialment per justificar el gran disbarat que, de ben segur, ja se’ls ha escapat de les mans.

Però un Estat com l’espanyol no es pot permetre la humiliació que seria, per la part més enrocada i casposa, sentir empatia, seduir i proposar com estaríem millor junts que separats. La ràbia és per això, perquè no hi pot haver res que faci ombra a l’única idea i forma de ser i de pensar, i perquè no derrotar, destrossar, aniquilar, a qui gossa intentar-ho fereix el seu orgull 'legionario', fora de mare, i bloqueja qualsevol sortida assenyada i racional per a solucionar aquests tipus de problemes d’alguna manera civilitzada.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Jose  29 de Novembre de 2018

Señor Ganchet

Por suerte aqui se habla castellano y catalan y no passa res, y si no le gusta hay que aguantarse

Josep Sierra Roca  29 de Novembre de 2018

FORÇA BRUTA

Com sempre, en Xavier Guarque ho aclareix.
Estic totalment d’acord amb el seu escrit respecte a la ràbia que senten algunes persones, que viuen o no a Catalunya, davant els esdeveniments succeïts els últims 2 anys. D’acord amb l’històric escarment, amb afusellaments, bombardejos i empresonaments inclosos, per part dels violents posseïdors de la força bruta, és a dir, de les armes, que mai no han estimat ni respectat ni, molt menys encara, empatitzat, amb els catalans pacífics que no pensem ni som com ells.

mandarín  28 de Novembre de 2018

pensar y vivir en catalan o en chino

Todo esto es tan ridículo que ya roza el insulto a la inteligencia. Mientras el español es ya obligatorio en las escuelas chinas (1500 millones de chinos), aquí en Catalu´ña (primer idioma) se deja en manos de los tertulianos de telecinco y en horas de patio de colegio. El Español es ignorado y despreciado en TV3(pinganillos para traducir a invitados sudamericanos, ridiculizaciones a familias que hablan español en polonia etc etc etc) , diarios digitales, cadenas de radio, diarios como este, colegios, instituciones, señalizaciones, multas a comercios etc etc.. Está ud. para hablar.. y lo peor de todo es que le está haciendo daño a su lengua materna gracias a su radicalismo, pero la culpa es del "estat" , como siempre.

Ganxet  28 de Novembre de 2018

Perdoni

però jo visc i penso en català i per sort no tinc res a veure a tal com pense vostè. Gracies a Deu

Reportatges