És un fet, l'esperança de vida és cada vegada superior i això provoca que cada vegada més persones accedeixin a la seva jubilació havent de pensar a garantir-se una renda digna durant els cada vegada més anys que els queden per viure. A més, aquest fenomen va associat al fet que la proporció de persones en actiu i, per tant, cotitzants actius del Sistema Públic de Pensions, pugui ser cada vegada menor. Per això, cada vegada sembla més clar que en un futur més o menys proper podrà ser necessari que les persones accedeixin a diferents sistemes privats per intentar garantir-se, en la mesura del possible, el nivell de vida actual davant la futura jubilació i així no haver de confiar en exclusiva en el sistema Públic de Pensions.
Fa pocs dies hem pogut veure una iniciativa en aquest sentit, ja que s'han presentat diverses modificacions en el Règim legal dels Plans de Pensions. Entre les modificacions proposades s'han ampliat els supòsits de rescat dels mateixos per, segons se'ns ha dit, dotar-los de major liquiditat i així fomentar les noves aportacions dels seus partícips, fent-los més atractius per a tot el públic en general. En concret, s'ha incorporat un nou supòsit de rescat dels seus drets consolidats, doncs ara serà possible rescatar les aportacions a un Pla de Pensions sempre que hagin passat deu anys des de la data de tal aportació. En relació a les aportacions preexistents, es pren la data de l'u de gener de 2015 com a data inicial, de tal manera que les aportacions "antigues" es podran rescatar a partir de l'u de gener de 2025. També s'han disminuït les comissions de gestió màximes aplicables als mateixos amb l'ànim de millorar la seva rendibilitat final de cara als partícips i que actualment és molt baixa en alguns casos.
Amb una primera lectura, aquesta mesura només podria ser a priori considerada com a positiva, doncs qualsevol millora sempre és benvinguda i més, en productes tan "sensibles" com aquests. No obstant això, una lectura una mica més profunda pot donar a lloc a altres conclusions, i una d'elles pot ser trobar a faltar una reforma més valenta i decidida, sobretot, en tot el referent al tracte fiscal d'aquests. Vegem la següent successió de fets:
- Durant l'estiu de 2014 va aparèixer la notícia que el Tribunal Constitucional havia anul·lat part de la normativa basca sobre els EPSV, producte financer que, a Euskadi, complia la mateixa funció que els Plans de Pensions, tot a causa que les competències en Dret Mercantil són exclusives de l'Estat. La part anul·lada era la relativa als rescats dels EPSV; fins llavors, les aportacions a un EPSV es podien rescatar al cap de deu anys. Cal dir que, segons sembla, el saldo "per càpita" dels EPSV era llavors superior proporcionalment en unes tres vegades al saldo "per càpita" dels seus homòlegs, els Plans de Pensions.
- No obstant això, ara ha estat afegit un nou supòsit de rescat als Plans de Pensions, el supòsit de rescat deu anys després d'antiguitat des de l'aportació per tots els Plans de Pensions i productes similars.
- A més, des de 2007 es va eliminar l'incentiu fiscal que consistia que el 40% de l'import del primer rescat d'un Pla de Pensions quedava exempt a la declaració de l'IRPF de l'any. En poques paraules, des de llavors, si bé les aportacions fetes al Pla de Pensions continuen podent ser deduïdes de la Base de l'IRPF, en el moment de rescatar-les s'hauran de declarar íntegrament. Val a dir que encara es manté el règim anterior per a les aportacions anteriors a 2007.
En la reforma actual s'afegeix per fi un supòsit de rescat de les aportacions a un Pla de Pensions del que ja feia temps que es parlava; a més, no es diu res referent al tracte fiscal d'aquests rescats. En altres paraules, es regula un potser ja no tan nou supòsit de rescat però es manté el règim fiscal actual; per això, tret que les aportacions rescatades no siguin anteriors a 2007, el rescat d'un Pla de Pensions continua tributant en Renda per la seva totalitat.
Per tant, si bé normativitzar un nou supòsit de rescat de les aportacions per permetre rescatar-les al cap de deu anys és positiu, en el fons, la suposada reforma, a efectes pràctics, a parer meu potser queda una mica pobre perquè no millora el règim fiscal d'aquests productes i tot això en un moment en el qual se'ns diu a tots que hem de preocupar-nos de contractar un Pla de Pensions per complementar les nostres futures pensions de jubilació.
Si bé no deixa de ser un primer pas, i això, repeteixo, crec que és molt positiu, potser algú hauria d'anar pensant a millorar de manera clara el règim fiscal dels rescats dels Plans de Pensions. En la meva modesta opinió, per exemple, amb alguna de les següents mesures:
- Mantenint el règim fiscal actual per a les aportacions noves i recuperant l'abans comentat règim fiscal anterior a 2007. És a dir, reincorporant la deducció fiscal del 40% sobre l'import del primer rescat del pla.
- O bé, mantenint el sistema actual per a les aportacions noves i incorporant una escala progressiva de deduccions per als seus rescats a partir dels deu anys d'antiguitat de cada aportació al Pla. És a dir, com més temps estiguessin tals aportacions en vigor, més dret a deducció fiscal tindrien.
Si el que realment es pretén és fomentar que els usuaris incrementin les seves aportacions a Sistemes Privats de Previsió Social sembla imprescindible que els incentius fiscals sobre aquest tema han de ser clars i inequívocs, que incentivin les aportacions noves i sobretot que, a més, fomentin que aquestes aportacions es rescatin com més tard millor.
No deixa de ser una opinió particular, però aquí la deixo amb simple ànim de debat. Crec que no ha acabat la reforma d'aquests productes financers, temps al temps.
Jordi Mulé és economista col·legiat.
