Diumenge, 21 d'Octubre de 2018

La república catalana

25 de Juliol de 2018, per Ferran Pujol

La República Catalana proclamada té la millor situació per poder treballar en la seva implementació. El president Puigdemont, fent el que li és propi als presidents de les repúbliques: la representació i l'autoritat per negociar els reconeixements internacionals. Ell pot parlar en nom de la Generalitat de Catalunya i arribar als compromisos (que hauran de ser ratificats pel Parlament) que es creguin oportuns amb els altres estats.

A banda, la Generalitat té el president Torra en la funció equivalent d'un primer ministre, amb l'autoritat de les eleccions i el Parlament. Ell és l'home fort que governa el país i lidera l'executiu. Caure en el discurs fàcil de qui depèn és no entendre el funcionament d'un Estat democràtic republicà. O a França no lideren ambdues figures, per exemple? Talment en les empreses existeix el president i el director general, tots ells sotmesos al consell d'administració corresponent.

La situació actual a Catalunya esdevé pel fet que Espanya criminalitza el nostre dret d'autodeterminació. Haver-lo exercit l'1 d'octubre ha provocat presó, exili, multes, patiments i violència estatal. El president Puigdemont i el seu equip professional hauran de treballar de valent per fer veure a la comunitat internacional que amb això no s'hi juga, que és una línia vermella. Catalunya ha existit, existeix i continuarà existint com a subjecte polític. Quan Espanya nega la nostra existència, està obligant les Nacions Unides a definir, caracteritzar i llistar què, qui i per què algú és subjecte amb accés al dret d'autodeterminació i altres no, deixant d'existir.

Això ens torna a donar un relat inapel·lable, coherent, que només permet a l'Estat espanyol argumentar a la contra un altra vegada. Aquesta demanda també l'hauria de liderar el president Puigdemont, tot usant el seu equip i el govern de la Generalitat. A més, el president Torra tindrà la feixuga feina de liderar políticament el Parlament i la mobilització ciutadana, alhora que cercar el control territorial del país. Per això, el president Torra porta temps dient que hem de tornar a alçar-nos, a estar preparats per un altre i definitiu 1-O.

La perseverança de la voluntat de ser ens portarà a la realitat de ser, d'existir. Aquest mapa dibuixa una realitat dolorosa que és que l'estratègia d'alguns presos en la seva defensa no signifiqui passos enrere de caràcter nacional. Els alliberarem (si no els deixen lliures abans) quan guanyem. Per tant, no podem ajornar la victòria més temps a canvi de negociar els ostatges que ens té Espanya.

Per aquest motiu, no podem permetre'ns que en futures confrontacions ens facin més presos. Els nostres generals polítics i els nostres ciutadans no poden lliurar-se a l'Audiència Nacional tot confiant en un judici just. El seu deure és servir la república des de l'interior o l'exterior. Per acabar, fer notar que el nostre president i l'estructura de la república catalana a l'exterior estan en un paradigma legal, social i cultural diferent de l'espanyol.

Ells poden aprovar decisions que en l'ordenament jurídic espanyol no podrien. Res impedeix al govern de la Generalitat contractar empreses privades europees per a objectius concrets si el control del Parlament hi dóna el vistiplau. En tota lluita, l'esperança i la moral de victòria són claus per a l'èxit de l'empresa que la majoria de catalans i catalanes volem.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Alferez Provisional de Reus  28 de Juliol de 2018

Aixó, Aixó...

Madre mía qué clase de escritos u opiniones tenemos que soportar. El "1-O", votaron el 50 %, de forma clandestina saltándose las leyes todas ellas... El pueblo tiene que decidir con una mayoría que la ley tiene estipulada, por lo tanto, toda su fantasía por el culo.
Una República no reconocida por Europa ni por la mayoría de naciones mundialmente, no tiene sentido: ni económicamente, ni futuro para poder plantarse a negociar con ninguna asociación mundial. Pues el apoyo carece de sentido. O sea, que de República seguramente que la de su casa...

Pere Poch  28 de Juliol de 2018

Literatura de veritat

Sembla que al Sr. Salvat no li agrada la literatura que ell considera, equivocadament, de ficció. De ben segur que aquests dies deu tenir a la seva tauleta de nit l'obra completa de Dionisio Ridruejo, que tenen un contingut més escaient al seu tarannà.

ep1  26 de Juliol de 2018

¿Cómo?

Esto es muy fuerte... y yo soy Connor MacLeod del clan MacLeod. Nací en 1518 en el pueblo de Glenfinnan. Y soy inmortal.

Ramon Salvat Guarque - Reus  25 de Juliol de 2018

Fantasia escrita

Amb permis de la literatura de veritat , l'escrit mereixeria estar entre les obres de literatura fantàstica i/o ciencia ficció. Admirable i irreductible optimisme processista groget