Divendres, 29 de Març de 2024

L’algorisme Virgotelli

23 de Novembre de 2015, per Luís Virgos

L’algorisme Virgotelli va ser dissenyat a finals del segle passat pel reputadíssim politòleg italià Luigi Virgotelli. Des de la seva publicació a la prestigiosíssima Rivista di Scienze Sociali e Umane, l’algorisme ha sigut emprat per a analitzar nombroses situacions polítiques d’arreu. Un algorisme és “un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema”, segons una acreditada enciclopèdia online. L’algorisme que ens ocupa és capaç de dilucidar d’una manera sorprenentment simple si el conjunt dels actors d’una situació política complexíssima actua de manera responsable o no, i va de la següent manera:

Primer pas. Posar el comptador a zero. La resposta final de l’algorisme serà un número, al que arribarem mitjançant senzilles operacions de sumar i restar. És important començar de zero perquè la resposta raurà precisament en la positivitat o negativitat del número. Si el número final és positiu, els actors polítics seran en conjunt innocus per a la societat. Si és negatiu, seran irresponsables i temeraris.

Segon pas. Seleccionar representants de les forces polítiques rellevants a la situació. Per exemplificar el funcionament de l’algorisme hem triat a l’atzar un problema polític a resoldre: el procés sobiranista a Catalunya. Els representants seleccionats són: Raül Romeva, Carme Forcadell, Pedro Sánchez, Mariano Rajoy, Artur Mas, un personatge anònim de la CUP, Oriol Jonqueres i Inés Arrimadas

Tercer pas. Es tria una afirmació pública de cadascun dels representants que sintetitzi la seva postura. L’afirmació de Pedro Sánchez, per exemple, podria ser: “La resposta al desafiament secessionista ha de ser coordinada i s’ha de guiar per un principi de proporcionalitat”. O la del Raül Romeva, que seria: “No aspiro a ser president de la Generalitat”.

Quart pas. De manera hipotètica, es fa dir a cada personatge el contrari del que afirma. Per exemple, Raül Romeva diria: “Em moro de ganes de ser president”.

Cinquè pas (el més difícil). Si, per qualsevol motiu, l’afirmació contrària a la real és encara versemblant, és a dir, que podríem imaginar el representant polític pensant-la o dient-la fora de micròfon, es resta un punt al comptador. Exemple: si considerem que existeix la possibilitat que el Raül Romeva en realitat pensi per algun motiu íntim “Em moro de ganes de ser president”, malgrat afirmar públicament el contrari, llavors hauríem de restar un punt al comptador.

Per l’altra banda, si l’afirmació contrària a la real és inversemblant o estrafolària, sumariem un punt. Exemple: l’afirmació de Pedro Sánchez contrària a la citada més amunt seria: “La resposta al desafiament secessionista ha de ser eixelebrada i bèstia”. Com que no és versemblant que el Pedro Sánchez real pensi seriosament això, hauríem de sumar un punt al comptador.

Si heu perdut el fil, torneu a llegir el cinquè pas amb més cura. Ara, per mor de l’exemple, processarem tots els actors per a mirar de trobar el número final:

-La CUP, com el Pedro Sánchez, també sumaria un punt al comptador. En el seu document “Posant fil a l’agulla”, recentment publicat, hi escriuen si fa o no fa que “lleials a la lectura plebiscitària, els independentistes no hem guanyat les eleccions com voldríem –sí en número d’escons però no en percentatge de vot. No obstant això, el camí cap a la independència és irrenunciable”. L’afirmació contrària seria: “Els independentistes hem guanyat el plebiscit en percentatge de vots i en escons. No obstant això, renunciem a la independència”. Com que és del tot inversemblant que algun cupaire pensi això, la CUP sumaria un punt.

-Artur Mas. Afirmació real: “Vull per a mi la responsabilitat, sacrificada i feixuga, de ser el president de la Generalitat per a conduir Catalunya cap a un futur de llibertat i prosperitat”. Afirmació contrària: “Tot això és esperpèntic. Jo me’n vull anar a casa, com el Josep Antoni”. Versemblant? Sí! Punt negatiu!

-Inés Arrimadas. Afirmació real: “Senyor Mas, la independència seria una catàstrofe absoluta per a Catalunya i per a Espanya”. Afirmació contrària: “Senyor Mas, la independència seria una meravella deliciosa per a Catalunya i per a Espanya”. L’estupefacció que provocaria Inés Arrimadas si pronunciés aquestes paraules al Parlament seria inenarrable. Per inversemblant, punt positiu!

-Carme Forcadell. Afirmació real: “Seré la presidenta de tots, pensin el que pensin”. Afirmació contrària: “Els unionistes, a pastar fang. Tenim un mandat democràtic a obeir”. Versemblant? Sí! Punt negatiu!

-Mariano Rajoy. Afirmació real: “Que s’estiguin tranquils els catalans i els espanyols, que el govern té un pla per a parar el desafiament secessionista”. Afirmació contrària: “Pedro, que tens tu algun pla que em poguessis deixar?”. Versemblant? Sí! Punt negatiu!

-Oriol Jonqueres. Afirmació real: “Continuarem a Europa després de la independència, perquè ja hi som”. Afirmació contrària: “Per la independència, haurem de renunciar a Europa inicialment. Serem com els catalans que viuen al Marroc o als Estats Units, que són ciutadans comunitaris pel fet de conservar la nacionalitat espanyola, però que viuen fora de la Unió”. Creieu que l’Oriol Jonqueres gosa de tant en tant pensar això? Sí? Punt negatiu!

Pas sisè. Fer el recompte de punts positius i negatius, i establir el número final. En el cas que ens ha servit per exemplificar el funcionament de l’algorisme Virgotelli el número final és negatiu, per tant els actors polítics que hi apareixen són en conjunt irresponsables.

M’agradaria acabar amb una advertència: no abuseu de l’algorisme perquè podríeu obsessionar-vos-hi i podríeu acabar reinterpretant totes les afirmacions dels polítics de manera inversa, i tampoc és bo exagerar.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Luis Virgos  24 de Novembre de 2015

gràcies pels comentaris

Gràcies, J.A. Carricondo; gràcies, Jordi Mulé, per uns comentaris tan interessants. Mhm... si hagués sapigut de la navalla d’Ockham abans de fer l’article potser l’hauria fet millor.

Jordi Mulé  24 de Novembre de 2015

Bon article

Aquet algoritme és un bon intent de modelitzar allò que és imprevisible, el comportament humà. Prefereixo personalment "la navalla d'Ockham", que diu que d'entre dos possibilitats creïbles, normalment, la més senzilla és la certa. Bon article!

J. A. Carricondo  23 de Novembre de 2015

El meu algoritme

Hi ha una manera més asequible per la majoria de mortals: qualsevol polític fa afirmacions de viva veu, mitjançant escrits o acceptant els punts dels programes electorals o altres. Si valorem que alló que diu, escriu o accepta es fa, li donarem un punt; si oblida el tema, puntuarem amb un cero; si fa el contrari la puntuació serà -1. Totes contaran i els resultats serán increïbles i clars per a tots aquells que es dediquen a la política. Si no tenen resultats positius que pleguin, com en un exàmen de conduïr, cotxes no, sóm persones.