Hi ha la guerra convencional, la violenta, salvatge i irracional de tancs i míssils, la cruel i descarnada, la injusta, la que no té explicació ni justificació, la que sembla inevitable i imparable a segons on -i més si hi ha petroli-, posa fi a la vida de les persones. Però, als nostres dies, n'hi ha -a més a més- una altra de guerra, no declarada, que va per sota terra, per les clavegueres, amagada, que genera desconfiança i por, que incideix directament i individualment, que va minant la seguretat en un mateix i en els seus valors i anhels.
Fa uns dies, durant uns minuts, hi va haver una aturada total i massiva dels mitjans de comunicació més utilitzats a la xarxa per comunicar-nos i sobretot per estar al corrent, veritablement, de tot el que passa, com i bàsicament perquè passa, lluny dels missatges oficials que s'esbomben oportunament. Ara, possiblement des de sectors interessats, s'afanyen a treure ferro al cas titllant-lo de "gamberrada", i ja no se'n parlarà més.
És evident que a determinats nuclis de poder i d'influència, el que interessa és que la informació no arribi clara i real, sense cuinar-la degudament. Hi ha on, fins i tot, directament es prohibeix l'accés a Internet. Per altra banda, es creen Centres per la Seguretat Cibernètica però és com allò que "no es poden posar portes al camp". Hem arribat a un moment en què sempre hi haurà una escletxa per on es filtrarà la llum més clara o més fosca, per on es propagarà, ampliarà i multiplicarà el seu efecte nociu o beneficiós, segons origen o destí.
Estem davant del control personal i particular més exhaustiu amb la més completa indefensió, i no només per Hisenda. Hi ha aspectes que s'ha de reconèixer que s'agraeix el fet de sentir-se vigilat en tot moment o virtualment tenir accés a absolutament tot, però ens hem de començar a fer a la idea que això també està comportant tenir la porta oberta de la nostra vida més íntima, que cada dia és més indefensa davant de drets bàsics com el d'expressió i el de la informació.
Dijous, 18 d'Abril de 2024
