Diumenge, 29 d'Octubre de 2017

Leaving Spain

16 d'Octubre de 2017, per Biel Ferrer

Qui vol i pot... aprofita l'estiu per fer una escapada on sigui. Però un viatge, el podem fer a desgrat o a gratcient. Potser ens hi obliguen circumstàncies desfavorables o tal vegada ens plau d'aventurar-nos-hi pel desig de descobrir nous horitzons. Per tant, un viatge pot ser un exercici amb sabors diversos: veure món pot enriquir la personalitat, pot esdevenir alliberador si la gènesi és la injustícia i cruel si la persona veu frustrades les expectatives vitals i professionals (com succeeix amb els malaguanyats refugiats sirians). Lluís Capdevila (Falset, 1981), compositor i pianista de jazz, va anar-se'n a Nova York l'any 2007 a la recerca de coneixement fora vila, a la recerca de formació musical superior i també de noves experiències. I l'escapada, que va durar vuit anys, va ser profitosa gràcies a l'Aaron Copland School of Music -on va cursar el grau d'estudis musicals jazzístics amb l'ajut d'una beca Fulbright- i va assolir el Doctorat en Arts Musicals per la Universitat de Stony Brook.  Ara ha tornat i ens presenta el fruit d'aquests anys d'aprenentatge i de vivències: el seu primer cd, Diaspora (autoedició de 2016), escrit en anglès com el seu web www.lluiscapdevila.com. El títol fa referència a la generació de joves catalans nascuts als anys vuitanta que avui es troben dispersos pel món buscant oportunitats laborals. En el cas de Capdevila, el balanç sembla prou positiu pel que n'hem llegit i escoltat, hic et nunc, amb atenció, a diversos mitjans i indrets de la geografia catalana: a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d'Ebre, al celler Joan Ametller de la Morera de Montsant, a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV o al Racó de la Palma i al Keyboard Jazz Lounge de Reus. I més al sud, al nord, a l'est i a l'oest dels Països Catalans? I a la capital del Principat? Esperem que sigui aviat. Mentrestant, diumenge, 22 d'octubre, a les 19h, a la cripta de l'ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils, podrem tornar-lo a escoltar.

Els nou temes del treball tenen títols programàtics i podríem endreçar-los fent-ne una lícita lectura subjectiva per tal d'especular sobre les peripècies del viatge, que s'iniciaria, òbviament, amb "Leaving Spain" (és a dir, 'Fugint d'Espanya', que sona així: https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=BWwE1urArZA), una opció personal a què s'havia vist abocat l'autor del disc i una opció política de molts ciutadans d'aquest país convençuts per les evidències socials i nacionals prou sabudes; que continuaria amb la descoberta de nous paisatges urbans novaiorquesos amb "East Broadway"; que es desenvoluparia amb la narració d'allò quotidià a la vida al nou món amb "Another day"; i que expressaria finalment la nostàlgia per la llunyania de certes persones estimades i de determinats locus amoenus amb "Long Time No See", "Contemplation" o "Cabana Leo"... a més d'apuntar confessions personals a "If I Tell You The Truth", interioritats professionals a "Workshop" i sentiments íntims a "My Romance". Tot això dit a tres veus (un piano que xerra amb rauxa i seny en català, un contrabaix que sap llegir amb dicció diàfana en grec i unes percussions que en italià colpegen sàviament l'oïda) que proposen ritmes agosarats i notes reflexives, anacrusis encoratjadors i síncopes de vertigen, temes melòdics que en acabat fugen per camins improvisats amb melismes ben resolts i que tornen a casa havent explorat països i havent tastat viandes arreu.

Aquest estiu haurà estat, doncs, un intens temps de descobertes diverses, com la d'aquest excel·lent escriptor i executor de partitures de jazz prioratí. Un troballa que haurà coincidit amb la lectura de l'obra d'un altre falsetà: Toni Orensanz (Falset, 1970), periodista i escriptor que també ha viatjat prou a la recerca de coneixement fora vila per saber la veritat d'El nazi de Siurana (Ara Llibres, 2016), el seu darrer llibre, que poua en les fonts orals per endinsar-se, necessàriament, tot seguit, en les fonts escrites. Orensanz volia saber si eren certes les enraonies que parlaven d'un nazi amagat al llogaret de Siurana gràcies a l'opacitat del franquisme (que encara perdura amb afalacs violents contra drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya). I la casualitat, primer; el testimoniatge de Joan Sales, en acabat; i la tenacitat de l'investigador, finalment, el condueixen fins a Brussel·les, on tot allò que n'havia sentit dir li és confirmat per la documentació de l'arxiu. I si em plau aparellar en aquest article aquests dos creadors i investigadors de Falset, Capdevila i Orensanz, és perquè trobo que tenen certes coincidències pregones (la terra que hi batega, el capteniment rigorós, el desplaçament forçat a la recerca d'una veritat personal i col·lectiva, l'obra ben travada que ho explica) i també perquè, de fet, d'autors del Priorat, en parlava, també de dos en dos, no fa gaire, a l'article "El Priorat: paisatge amb lletres" (vegeu http://reusdigital.cat/noticies/opinio/el-priorat-paisatge-amb-lletres), a propòsit de dues novel·les exquisides: Malanyet, de Pere Audi (Edicions de 1984, 2013); i Marges (Editorial Barcino, 2013), de Roger Vilà.

Al Priorat, no s'hi acaba pas el món, sinó que hi comença en molts sentits. Perquè al Priorat, doncs, a més de bona gent i de bon vi, bells torms espectaculars i enigmàtiques ermites isolades del Montsant, llegendes meravelloses i històries certes, misèries i grandeses, també hi trobem bona literatura i bona música. De les millors DOQ: de Falset al món amb el bon jazz de Lluís Capdevila i els savis llibres de Toni Orensanz.

Biel Ferrer Puig és filòleg.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)